Diferències entre dislèxia i TDAH

dijous, 16 d'octubre de 2014 13:20

El diagnòstic diferencial entre dislèxia i TDAH és un freqüent motiu de consulta. L'estudi Simos afirma que quan es completen amb èxit programes d'intervenció en el cas de la dislèxia que se centren en la decodificació de la lectura, es produeixen millores importants en l'habilitat i comprensió lectora. S'observen canvis en les àrees temporoparietals de l'hemisferi esquerre que presenta menys activitat en els dislèxics que en un nen normal i alhora això provoca una compensació de major activitat en l'hemisferi dret que no hi seria en condicions normals.
Apareix també una sobreactivitat en el còrtex prefrontal com a forma de compensar i fer un esforç per entendre el que llegeixen. També costa més la fluïdesa verbal (ex. anomenar paraules que comencin per 'p') que no pas la fluïdesa semàntica (ex. anomenar noms d'animals) com valoren proves com Prolec o DST-J. Com a diferència, en el TDAH apareixen més dificultats de planificació sostinguda, interessos canviants, dificultat per filtrar estímuls externs i problemes en l'organització com valoren proves com CPT-V5 entre altres.

Dislèxia i TDAH: saber detectar

divendres, 3 d'octubre de 2014 10:35

La detecció precoç de la Dislèxia i el TDAH en la infància sempre suposa una major possibilitat de recuperació. Els professionals de la salut i de l'educació encara detectem molt més tard el que és adequat tots aquests trastorns. A cada aula de 25 nens és habitual trobar dos o tres nens amb dislèxia i un o dos amb TDAH. La pregunta és: estan identificats?

Aquest mes d'Octubre del 2014 el nostre grup de l'Hospital Quirón - Teknon iniciarà juntament amb la Universitat de Barcelona el primer curs de Detecció dels Trastorns de l'Aprenentatge. És una molt excel·lent oferta per actualitzar els coneixements de detecció des d'una visió multidisciplinar. És un curs universitari de postgrau que es desenvolupa a nivell presencial i on-line.

El nostre objectiu és aconseguir una satisfactòria formació dels principals trastorns del neurodesenvolupament, problemes que condicionen un alt grau de fracàs escolar, trastorns de conducta i baixa autoestima en l'adolescència. Qui vulgui assistir pot contactar amb la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infantil i Adolescent Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la  ) o amb la Fundació Teknon de l'Hospital Quirón-Teknon.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1434
2 d'Octubre del 2014

TDAH novetats mèdiques

divendres, 19 de setembre de 2014 10:17

Recentment s'ha comercialitzat un nou medicament que és actualment el que té un efecte més alt en el TDAH i que sobretot omple el buit existent per a aquells pacients TDAH amb baixa o nul.la resposta als actuals medicaments.

Aquests són nens i adolescents que no és que no millorin perquè la medicació no els serveix, sinó que formen part d'aquest petit percentatge de pacients en què la resposta clínica no és l'adequada. Aquesta novetat és una molècula profàrmac, és a dir, no administrem directament la medicació sinó un preparat previ no actiu. Elvanse (LDX) és el primer profàrmac psicoestimulant de llarga durada per al tractament del TDAH. El profàrmac és un compost inactiu que, després de patir una reacció enzimàtica en passar al torrent sanguini, de forma majoritària en el propi eritròcit, es converteix en una molècula farmacològicament activa, sent aquesta última la responsable de l'efecte terapèutic.

Entre els seus importants avantatges destaca el fet que gràcies al seu nou sistema d'absorció, l'organisme només desdobla la quantitat de profàrmac que necessita, és impossible la pràctica d'abús, sent els seus efectes secundaris equivalents als actuals fàrmacs.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1432
18 de Setembre del 2014

Colònies d'estiu

divendres, 4 de juliol de 2014 09:10

James Hudziak, professor al Thomas Achenbach Chair in Devolopmental Psychopathology (Universitat de Vermont, EUA), està estudiant el genoma humà i com l'herència no tan sols ve fitxada pers gens sinó també per l'ambient. L'epigenètica valora que els gens s'expressen depenent de la metilinització de l'ADN, de les histones o de la forma de la cromatina. Però, sobretot, per altres fenòmens que no coneixem, com l'estil de vida saludable. Així, l'ansietat és un trastorn emocional, alguna cosa que passa a fora em posa en marxa el gen predeterminat. Aquests estudis s'adrecen a la idea que el genoma està viu i es transmet de generació en generació. Per exemple, si una família pateix una mala alimentació la següent por presentar problemes metabòlics, com ens demostren els investigadors al "HEP: Human Epigenome Project". Aquí López Otin, un dels pròxims candidats a Premi Nobel per la seva investigació sobre "el desenvolupament al llarg del cicle vital dels gens", diu que el que donem amb l'estil de vida al cervell fa que aquests gens s'encenguin o es quedin apagats. James Hudziak aposta per l'epigenètica, per l'esport, la música, la natura, com fa ell a Vermont al seu "summer camp", o casa de colònies d'estiu, per educar nens i adolescents en aquesta línia: "Yes, we can".