Trastorns de l'atenció i subtipus

divendres, 9 de maig de 2014 07:29

dificultad estudiosSota el rètol de problemes atencionals s'han inclòs la distracció sobre tasques de l'atenció selectiva, l'atenció dividida, l'atenció alternant i l'atenció sostinguda, probablement la més determinant en dificultats acadèmiques. Es queixen que el nen falla en l'atenció dels petits detalls, que té dificultat a mantenir l'atenció en les diferents activitats, sembla que no escolti quan se li parla directament, no segueix les instruccions i no finalitza les tasques escolars i no per negativisme, té dificultats en organitzar les seves activitats, evita feines que requereixen un esforç mental sostingut, perd coses sovint, es distreu davant d'estímuls externs.

Cal també identificar bé els alumnes que poden presentar un trastorn restrictiu de l'atenció, són nens que presenten les següents característiques:

  • Baixa velocitat de processament de l'informació, són nens excessivament lents.
  • Dificultats en atenció selectiva, no poden respondre davant d'un estímul i ignorar d'altres al mateix temps.
  • Major afectació de la memòria de treball.
  • Dificultats epicrítiques, on la seva psicomotrocitat fina es més immadura.
Rosa Mª Ibañez
Psicòloga clínica
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1414
9 de Maig de 2014

 

 

Motivació: la granota sorda

divendres, 25 d'abril de 2014 09:04

motivation-level0Els nens i adolescents són més sensibles als canvis estacionals.

L'astènia primaveral apareix amb freqüència després d'un període de vacances breu. També els afecta més el que els diem. I és que la motivació l'eduquem perquè arribi de l'exterior de forma extrínseca. Sovint diem a veure si fent un esport, una sorpresa, una paga, el motivem i treu millors notes. Però on és la clau de la motivació?

Un grup de granotes passejava per bosc quan una va caure en un forat. Totes les altres preocupades es van reunir al voltant i li cridaven com n'era de profund el forat, però ella era sorda i entenia el contrari i no es va donar per vençuda.

Va saltar cada vegada més amunt i en un esforç increïble va aconseguir sortir. Passats uns instants de silenci, va explicar que com era sorda pensava que l'havien estat animant.

És la motivació un aspecte intrínsec que té a veure a confiar en un mateix, o també influeix l'exterior? Com afecta el que els arriba des de fora?

No en podem prescindir de cap de les dues, ja que qualsevol esforç i més en el tema escolar precisa de molta motivació!

Rosa Mª Ibañez
Psicòloga clínica
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1412
25 d'Abril de 2014
 

TDAH genètica i entorn II

dimecres, 23 d'abril de 2014 08:04

we-can-help-adhdEl TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament amb una alta càrrega genètica, així doncs trobem antecedents familiars en 4 de cada 5 famílies estudiades.

Davant d'una situació familiar en què els símptomes d'hiperactivitat, manca de control de l'impuls, dificultats d'atenció i baixes funcions executives es repeteixen en algun altre fill, hem de plantejar-nos que amb molta probabilitat ens trobem davant d'una família amb una alta càrrega hereditària.

Evidentment aquests casos són complexos i la dinàmica emocional i l'estrès familiar s'altera, però hem de ser curosos a no confondre els problemes emocionals amb el TDAH, no podem confondre les conseqüències amb les seves causes.

Diferenciar els dos aspectes és bàsic en l'assoliment d'una millor resposta adaptativa, no és que hi hagi un problema o un altre, tots dos existeixen i han de cuidar-se, però molt difícilment trobarem millores si oferim respostes parcials que obliden aspectes fonamentals de la maduració cerebral.

La ciència avança i per sort en neurologia i psiquiatria ja hem superat l'època en què s'insistia que la terra era plana, avui podem començar a diferenciar les causes de les seves conseqüències.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1410
11 d'Abril del 2014

   

TDAH genètica i entorn

divendres, 28 de març de 2014 09:09

kidactsup-3aa19eb010ba253d4fe455866f7c39369cf59a3b-s6-c30Ahir a la tarda uns pares van portar a consulta en Joan, diagnosticat de TDAH tipus combinat i amb evolució correcta. El motiu de consulta va ser també parlar del seu germà petit, que començava a manifestar els mateixos problemes a l'escola.

Els pares preocupats, em van plantejar el que els havia dit l'orientadora escolar: "El Pere està molt alterat a l'aula, no para quiet, molesta i no atén, està com bloquejat, és el seu segon fill i es repeteixen els problemes, no deu ser que hi ha problemes familiars? la solució de vegades no és donar medicines, intentin millorar la seva tasca educativa i pensin què és el que els pot fer portar-se malament, perquè fins que no sapiguem el que porten dins, i ho treguin, no milloraran".

Els pares estaven seriosos, desorientats i amb un alt sentiment de culpa, ja que a més que educaven probablement malament, els seus fills tenien un problema de fons i a sobre estaven donant medicació al germà gran per tapar -figura- la situació, que pel que deia l'orientadora seguia sense resoldre. Els pares em van començar a preguntar: "està segur doctor? ens estem equivocant?..."

Espero poder-los explicar la meva resposta el proper dia.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1408
28 de Març del 2014

 

Orientació a l'escola

divendres, 14 de març de 2014 08:55

trastorns escolars psicoleg psiquiatria barcelonaL'escola pot ser un lloc molt important per a la contenció i l'educació del nen amb trastorn per dèficit d'atenció o pot ser també el lloc on es presentin els primers símptomes d'inadaptació i de fracàs personal, que és molt més greu que el fracàs escolar. Per tant, hem d'incloure l'escola al pla de tractament multimodal.

Per poder enfocar qualsevol acte d'orientació escolar, els professors necessiten com a primer objectiu conèixer la capacitat que li pot demanar al seu alumne. Com es veu afectada aquesta capacitat pel seu problema atencional, per tal d'estructurar i organitzar les tasques quan són massa difícils, de llarga durada o bé oferir la supervisió necessària. Trobar estratègies per millorar l'atenció de l'alumne millora la seva conducta disruptiva i al mateix temps rescata la seva autoestima. Per tal d'afavorir aquesta posada en marxa comptem amb l'aplicació del que s'anomena Pla Individualitzat, que presentant a l'escola un informe diagnòstic que verifiqui aquesta necessitat d'ajuda, es pot demanar en l'educació Primària, Secundària i Batxillerat segons l'actual llei d'educació.

Rosa Mª Ibañez
Psicòloga clínica
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1406
14 de Març de 2014
   

Pàgina 9 de 20

<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el diumenge 12 novembre 2017, 21:45