divendres, 29 de maig de 2015 08:32
La por de la foscor pot aparèixer per diverses causes en l'entorn dels fills.
Sovint en activitats extraescolars com colònies s'expliquen històries de terror en què, gairebé sempre, alguna cosa es belluga entre la foscor. Això pot fer que el nen es quedi pensant en aquesta història i que li provoqui malsons.
També pot passar en un programa de televisió, és aconsellable controlar què miren i parlar de com han interpretat la situació. Moltes vegades es creen rituals d'acomodació, com dormir amb el llum encès i si de sobte decidim apagar-lo, es despertarà, s'espantarà i anirà al llit dels pares.
En el cas dels malsons, el millor que podem fer és entrar a l'habitació i tranquil·litzar-lo. Els terrors nocturns són freqüents en nens de quatre o cinc anys, ja que coincideix amb l'època dels contes i això fa que creguin que són reals els personatges com el llop de la història, sensibilitzant el fet de dormir sols.
Es recomanen pautes com començar de nou a reeducar els hàbits evitant videojocs violents, pel·lícules de terror, i ensenyant-lo a relaxar-se a l'hora d'anar a dormir.
Rosa Mª Ibañez
Psicòloga clínica
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1468
28 de Maig de 2015
divendres, 22 de maig de 2015 07:53
Aquest mes parlant del fracàs escolar dèiem aquí mateix que això afecta a Catalunya el 25-30% de l'alumnat (la mitjana europea és del 5-10%), és a dir que més de 1 de cada 4 alumnes no finalitzen l'ESO.
Aquestes dades posen de manifest que el baix rendiment escolar i el fracàs escolar no poden ser solament atribuïts al model educatiu, a l'estructura familiar o a la societat en general.
Molts problemes emocionals, també prou importants, són una clara conseqüència de trastorns del neurodesenvolupament no diagnosticats. Trastorns de l'aprenentatge com dislèxies, discalcúlies, trastorns de l'atenció,... per què passen tan desapercebuts?
És fonamental incorporar un moment mixt mèdic-psico-educatiu, multidisciplinari i integral, basat en la detecció precoç de les patologies pròpies del neurodesenvolupament que afecten l'aprenentatge.
Avui tenim més dades, si la literatura internacional mostra unes prevalences poblacionals de TDAH al voltant del 5% en menors de 18 anys, amb dades oficials del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya del darrer any 2013, al nostre país sols rep atenció per TDAH el 0'9% de la població menor de 18 anys. Per què?
Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1466
14 Maig del 2015
dijous, 7 de maig de 2015 12:46
El fracàs escolar entès com el total d'alumnes que no finalitzen l'ESO és un greu problema a Catalunya. Això afecta el 25-30% de l'alumnat (la mitjana europea és del 5-10%).
El curs 2012/2013, 764.045 alumnes feien primària i ESO, és a dir, que entre 186.512 i 223.814 alumnes de 6 a 16 anys estaven en risc de no finalitzar l'ESO.
Aquestes xifres, més que contrastades pels informes PISA, situen Catalunya com un dels països europeus amb major problemàtica escolar d'Europa.
Aquestes dades posen de manifest que el baix rendiment escolar i fracàs escolar no poden ser solament atribuïts al model educatiu, a l'estructura familiar o a la societat en general. Cal oferir explicacions científiques contrastades que busquin solucions multidisciplinàries més efectives per combatre aquest gravíssim problema en els pròxims anys.
És fonamental incorporar un model mixt mèdic-psico-educatiu multidisciplinari i integral, basat en la detecció precoç de les patologies pròpies del neuro-psico-desenvolupament que afecten l'aprenentatge, que permeti una ràpida intervenció terapèutica docent, psicològica i mèdica. La població catalana està clarament infradiagnosticada i molt escassament tractada.
Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1464
30 Abril del 2015
dijous, 16 d'abril de 2015 10:15
Un expedient acadèmic brillant no és garantia d'una carrera professional fulgurant. Cada vegada es valoren més també habilitats que no s'inclouen en els llibres de text. Són les competències transversals i socials que donen un valor afegit, les anomenades "softskills", com es coneixen als EUA. Seran aquelles diferències entre que un professional bo acabi sent millor o excel·lent.
L'últim informe McKinsey centrat a analitzar 8.000 joves, educadors i organitzacions destaca que és una de les principals barreres a l'hora d'evolucionar i madurar, és que facin el que facin, deuen posar força, il·lusió i ganes en cada projecte, però com educar aquestes ganes, tenacitat i força mental per superar moments d'inestabilitat i per adaptar-se als canvis.
Valentin Fuster de Mount Sinai advoca per combinar motivació i maduresa personal, recomana saber establir prioritats. Motivació, passió per les coses porten a la creativitat, que val a dir no flueix per art de màgia i com a millor notícia tenim que es pot entrenar. Idiomes, recursos digitals, capacitat comunicativa, actitud, treball en equip, creativitat i perseverança estarien dintre de les bàsiques.
Rosa Mª Ibañez
Psicòloga clínica
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1462
16 d'Abril de 2015
divendres, 10 d'abril de 2015 07:37
El primer psicòleg que va utilitzar el terme "superdotat" va ser Lewis Terman, en l'avaluació de la intel·ligència general.
Més endavant va anar agafant rellevància el concepte de quoficient intel·lectual per considerar superdotat el subjecte que obtenia una puntuació igual o superior a un valor de 130.
Les altes capacitats es mesuren mitjançant proves com normalment les escales Wechsler. WPPSI, MISC IV, WAIS. Però a banda d'aquesta valoració hi ha les característiques personals.
Tots aquests nens solen ser desperts, curiosos, analítics. Ja de nadons apareixen diferències en la maduració que es van manifestant en el seu desenvolupament inicial.
S'anticipen al caminar, en el llenguatge, alguns d'ells poden ser lectors precoços. Poden mostrar curiositat i interessos sobre la natura, l'Univers, o altres buscant activament informació.
En l'aspecte emocional apareix el que s'anomena "disincronia evolutiva" entre la capacitat intel·lectual que evoluciona ràpidament i la part afectiva i emocional que segueix una evolució normal per la seva edat.
Rosa Mª Ibañez
Psicòloga clínica
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1460
2 d'Abril de 2015