Autoestima infantil

dimarts, 10 de novembre de 2015 14:57

motivacion infantil psicologia barcelona sant cugatLa manera en què ens percebem i ens valorem és molt importants per a nosaltres. D’això se’n diu autoestima. El que a vegades se’ns oblida és que com adults som un mirall per als més petits. És a dir, un exemple per a ells. Per tant, si ens cuidem a nosaltres mateixos i a més eduquem als nens per a que ells ho facin amb si mateixos podrem veure com la seva autoestima millorarà.

I això com ho podem fer? En primer lloc dedicar-lis estones exclusives, és a dir, compartir amb ells moments on no ens distraiem amb cap altra cosa com, per exemple, el telèfon mòbil o alguna tasca que hem de fer. I a més, si tenim més d’un fill doncs també els hi dedicarem un espai i un temps per a cada un d’ells de forma individual ja que així es sentiran importants i tinguts en compte.

A més, els permeten ser més autònoms proporcionant-los responsabilitats concorde a la seva edat. I si fan alguna errada els corregirem pacientment i sense cridar-los, és a dir, farem un aprenentatge en comú de la situació. Molt important és valorar els esforços que fan. Sempre ens centrem en els resultats finals però el més important és l’actitud i l’esforç que hagin fet durant tot el procés per aconseguir allò que s’han proposat.

D’una banda, les comparacions amb altres germans, amics o companys de classe només faran que minar la seva autoestima. Evidentment, tampoc els etiquetarem ni de forma negativa ni de forma positiva ja que els encasellarem en tant sols un aspecte del seu comportament. D’aquesta manera ells poden pensar que només els valorem per això i no és bo. Si fan alguna cosa malament els hi explicarem des del raonament no pas desqualificant-los. I si fan alguna cosa bé el mateix, no els exalçarem ni idealitzarem.

D’altra banda, caldrà també establir uns límits concrets i, sobretot, complir-los. A més, també cal validar i donar importància a les seves emocions. I per damunt de tot han d’aprendre a expressar-les sense problemes ni pors.

Finalment, també cal dir que intentarem no sobreprotegir-los, és a dir, deixarem que puguin experimentar les coses per si mateixos (dins dels límits raonables a la seva edat). D’aquesta manera aprendran tan dels seus èxits com dels seus fracassos.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil

Carles Patris Gustems
Psicòleg Clínic Infanto-Juvenil

 

Control emocional

divendres, 6 de novembre de 2015 11:00

control emocional psicologia pensar positivoAl llarg del dia vivim un seguit de situacions que ens fan experimentar emocions ben diferents. Poden ser sensacions positives com l’alegria o la diversió, o bé negatives com la tristor o la ràbia. Algunes vegades sabem canalitzar aquests sentiments i en d’altres ocasions el que fem és reprimir el què sentim.

Durant molts anys s’han realitzat estudis i investigacions les quals han evidenciat la relació directe entre pensament, emoció i conducta. De la mateixa manera també ha quedat patent que la psicosomatització és l’expressió que té el nostre cos quan es veu desbordat per una suma d’emocions reprimides.

I què podem fer per tenir un control més conscient del què sentim? Existeixen diferents tècniques de control emocional les quals ens poden ajudar eficaçment en aquest sentit.

Cal destacar la importància de regular allò que sentim per modificar, a posteriori, el nostre estat d’ànim quan sigui necessari. Per això, aquest control emocional ens podrà servir perquè les nostres emocions no es disparin i ens arrosseguin a fer coses de les que ens en penedirem després.

I com ho aconsegueixo? Ben senzill. Per exemple, evitar aquelles situacions o persones que ens generen algun tipus d’emoció negativa. També podem usar tècniques de relaxació tan abans com durant i després de la situació. Simplement cal respirar de forma lenta i profunda mentre comptem fins a un número determinat.

Una altra forma és identificar i modificar els nostres pensaments negatius per canviar les nostres emocions i conductes. És a dir, pensar en positiu. Tanmateix, podem fer una aturada de pensament. Què vol dir això? Quan notem que comencem a posar-nos nerviosos, tristos o angoixats el que cal fer és identificar els pensaments què tenim en aquella situació. Un cop els coneguem podrem aturar-los i substituir-los per d’altres de positius. Això es pot fer mitjançant autoinstruccions com el “STOP”.

Finalment, tan l’empatia com l’assertivitat seran dos aspectes que ens ajudaran en les interaccions socials amb els altres. D’aquesta manera podrem pensar en perspectives diferents a la nostra. És a dir, desmarcar-nos del pensament egocèntric i únic. Això ens farà entendre les situacions des d’altres punts de vista i ens donarà una major flexibilitat per saber què passa i, per tant, per esbrinar millor què sentim i perquè ho sentim.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil

Carles Patris Gustems
Psicòleg Clínic Infanto-Juvenil

 

Educació emocional

dimecres, 28 d'octubre de 2015 08:23

educacion emocional infantilHi ha moltes persones, tan adultes com nens, que es deixen aclaparar per l’emoció que senten en una situació concreta. I, posteriorment, no saben com canalitzar aquest tipus de sentiments ni tampoc saben com gestionar la situació en si.

En aquest sentit és important l’educació emocional. Un dels pilars bàsics n’és la gestió emocional. I això què és? Es tracta de processos (conscients o inconscients) els quals ens permeten acostar-nos, sense judicis, a les nostres emocions per tal d’integrar-ne el seu significat i també per orientar millor les nostres conductes.

I com podem aprendre a gestionar les nostres emocions?

Primer de tot, ens cal identificar l’emoció. I això com es fa? Doncs intentant reconèixer els signes físics que ens provoca aquella situació i a partir d’aquí associar-ho a l’emoció que tenim. Si ens resulta una mica complicat d’identificar podem fer un registre de les situacions que provoquen l’emoció que volem aprendre a gestionar així com també les reaccions físiques que tenim.

I després què? Cal tancar els ulls i deixar sentir aquella emoció. I escoltar què ens vol dir el nostre cos. Si cal podem marxar d’aquella situació que ens està alterant emocionalment. Per tant, pararem i pensarem en què ens està passant i que estem sentint.

Un cop hàgim pres consciència de l’emoció el que cal és respirar de forma tranquil·la i profunda per intentar disminuir-ne la intensitat. Això ho podem fer amb tècniques de relaxació diverses com per exemple tancar els ulls, agafar aire pel nas i treure’l per la boca lentament.

Després, un cop més relaxats, cal tornar a valorar la importància d’allò que ha succeït. És a dir, analitzar la repercussió del què ha passat en el nostre dia a dia. I, finalment, cal expressar aquest sentiment de forma assertiva. És a dir, explicar allò que sentim amb respecte cap els altres i cap a nosaltres mateixos. Si som capaços de fer-ho la comunicació amb les persones implicades resultarà molt més satisfactòria per tots ja que no ho farem a través d’atacs o paraules feridores.

Per acabar, remarcar que molts cops podem canalitzar i gestionar les nostres emocions gràcies trobar una vàlvula d’escapament que ens permet treure a l’exterior l’energia corporal que provoca aquest sentiment. Això es pot fer a través d’activitats físiques o de productives.

A més, és important que com adults siguem els primers que gestionem bé les nostres emocions ja que així els més petits de casa tindran un bon exemple en qui emmirallar-se.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil

Carles Patris Gustems
Psicòleg Clínic Infanto-Juvenil

   

Comunicació amb els fills

dimarts, 20 d'octubre de 2015 08:35

comunicacio amb els fillsCada tarda a la sortida de milers d’escoles, quan els nens marxen cap a casa o a fer activitats extraescolars, ens trobem amb la mateixa imatge. Pràcticament tots els pares fan les mateixes preguntes als seus fills: “com t’ha anat avui?”, “què has fet?”, ”t’has portat bé?”. I les respostes dels més menuts, de mica en mica, van convertint-se en una de sola: “bé”.

I això per què és així? És ben senzill. Perquè no fem les preguntes adequades. Tot això fa que la comunicació entre pares i fills es pugui convertir en una espècie de monòleg o bé amb respostes monosil·làbiques per part dels nens. I com podem millorar la fluïdesa i, per tant, que els nostres fills observin en els seus pares un major interès i comprensió per allò que els hi succeeix durant el seu dia a l’escola?

No hi ha cap fórmula concreta per millorar-ho. Però si que intentar tenir una conversa basada en diferents preguntes, que li permetin al nen esplaiar-se molt més, farà que el diàleg entre pares i fills tingui molt més recorregut. Queda clar també que no es tracta de fer un interrogatori al nen. És per aquest motiu que la conversa i el tipus de pregunta ha d’anar variant diàriament. És per això que aquestes preguntes permeten als pares començar converses més profundes què els permetrà conèixer molt millor com viuen els seus fills el dia a dia a l’escola. Cal destacar que cada nen necessitarà el seu ritme i el seu temps per tal d’explicar les seves coses i és important que els pares siguin pacients.

I quines preguntes podem fer als nostres fills? N’hi ha milers. Nosaltres volem plasmar una petita mostra:

  • Què és el més entretingut que has fet avui? I el que t’ha avorrit més?
  • T’avorreixes a classe? Hi ha alguna cosa que t’agradaria fer perquè no sigui tan avorrida?
  • Ha passat quelcom que t’hagi fet molt feliç?
  • A què has jugat avui? Amb qui? T’ho has passat bé?
  • Quin és el joc al que t’agrada més jugar durant l’hora del pati?
  • Alguna persona t’ha fet enfadar avui?
  • Avui has ajudat a algú? Has sigut capaç de demanar ajuda si ho has necessitat?
  • Hi ha algú que no és amic teu però que a tu t’agradaria que ho fos? Què faries per poder ser amic seu?
  • Algú t’ha demanat que guardis algun secret?
  • Què és el que t’ha costat més fer avui a classe? I el que més t’ha agradat fer?
  • Què creus que li agrada més a la teva professora de tu?
  • Hi ha alguna cosa que puguis fer per millorar a classe?

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil

Carles Patris Gustems
Psicòleg Clínic Infanto-Juvenil

 

Síndrome d'Alienació Parental

dimarts, 6 d'octubre de 2015 14:55

alienacio parentalLa Síndrome d’Alienació Parental (SAP) és objecte de polèmica temps ençà. No entrarem a debatre-ho sinó que intentarem explicar el significat d’aquest terme que va crear Richard Garner l’any 1985. Segons aquest professor de psiquiatria, el SAP és un desordre psicopatològic on el nen, de forma reiterada, denigra, humilia i insulta sense cap mena de justificació a un dels seus progenitors. Això es produeix degut a que un dels progenitors, mitjançant estratègies diverses, transforma la consciència del nen per tal de impedir, obstaculitzar, o fins i tot destruir, el vincle amb l’altre progenitor.

Cal parlar d’indicadors i no pas de símptomes quan esmentem el SAP. Alguns d’ells serien els següents:

  • Un dels progenitors impedeix que l’altre vegi al fill o convisqui amb ell.
  • Desvaloritzar i insultar a l’altre progenitor davant el fill.
  • Ridiculitzar els sentiments del fill envers l’altre progenitor.
  • Incentivar les conductes despectives i de rebuig cap a l’altre progenitor.
  • Mentir sobre l’altre progenitor.

Tot això sí que pot desencadenar en altres trastorns tipificats per les institucions de salut mental. I és que els menors poden viure les visites amb l’altre progenitor de forma molt ansiosa. De la mateixa manera en el transcurs entre visites poden aparèixer malsons i altres trastorns del son, així com també trastorns alimentaris.

A nivell conductual també poden aparèixer comportaments agressius i conductes d’evitació per tal de no afrontar aquestes visites. A més, també és molt significatiu que fan servir un llenguatge i expressions pròpies d’adults.

Així també manifesten diversos tipus de por, com per exemple, que el progenitor amb qui viuen l’abandoni o que no l’estimi. Pot ser, a més, que mostrin dificultats en la expressió i comprensió de les seves emocions, també en alguns casos saben expressar-les de forma correcta i en d’altres són incapaços de gestionar-les o fer-les visibles. Totes aquestes variables condicionen la seva maduració emocional.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil

Carles Patris Gustems
Psicòleg Clínic Infanto-Juvenil

   

Pàgina 3 de 20

<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el diumenge 12 novembre 2017, 21:45