Cerebro y taxistas

dimarts, 5 d'abril de 2016 14:09

cervell i taxistes¿Qué tienen de diferente los cerebros de los taxistas de Londres con los del resto de la población?

Si buscáramos la palabra "plástico" en el diccionario, una de las acepciones que encontraríamos sería la siguiente:

adj. [LC] [AR] Que se deja moldear fácilmente. Arcilla plástica.

Es decir, cuando decimos que un material es plástico nos podemos estar refiriendo a que se deja moldear fácilmente. En este sentido, desde las ciencias que estudian el cerebro y la mente, es científicamente significativa la idea de que el cerebro tiene como una de sus características distintivas la plasticidad. Esto significa que las experiencias vividas, las acciones llevadas a cabo y la vivencia de las mismas deja una huella en nuestro cerebro, que quedará más o menos influido según la intensidad y la repetición de la situación vivida. En otras palabras, las acciones que llevamos a cabo día a día, las rutinas, los hábitos y las situaciones a las que nos vemos expuestos tienen repercusión en la base de operaciones de mayor complejidad del reino animal: el cerebro (formado por miles de millones de neuronas).

Una investigación clásica, actualmente muy popular, que fue llevada a cabo en Londres por el equipo liderado por la psicóloga británica Eleanor Maguire, es sin duda una de las mejores demostraciones de la idea anteriormente expresada: la plasticidad neuronal. La investigación en cuestión trataba de comparar el cerebro de un conjunto de taxistas londinenses (que para serlo en esta ciudad deben demostrar saber 25.000 calles, lugares de interés, establecimientos, rutas alternativas, etc.) con el de otro conjunto de personas. Al compararlo pudieron observar diferencias significativas entre los dos grupos de personas en el volumen de una región del cerebro que se llama hipocampo, que justamente está relacionada, entre otras funciones, con la memoria espacial, es decir, recordar cómo moverse por una ciudad, por ejemplo. Además, contra más experiencia tenía el taxista, mayor era el volumen de esta zona cerebral. El mismo equipo de investigadores, también comparó el cerebro de taxistas con el de otro grupo de conductores como son los conductores de autobús de línea regular, que se enfrentan al mismo estrés, profesión y habilidad, pero sólo necesitan moverse en una ruta concreta, y los resultados eran los mismos: los taxistas seguían teniendo un volumen de hipocampo significativamente mayor.

Por lo tanto, la experiencia, el aprendizaje y los hábitos, en un ámbito concreto de conocimiento, tendrán una repercusión indudable en nuestro cerebro, y esto se trasladará en una mayor capacidad o habilidad concreta para llegar a alcanzar los objetivos que nos proponemos en nuestras vidas. Así pues, padres, madres, educadores, niños y jóvenes, es necesario que entiendan que la perseverancia y la constancia en las acciones diarias, las experiencias vividas y las que vivirán moldearán sus cerebros y, por tanto, a ellos como personas, es importante no rendirse ni para aprender ni enseñar.

    "Siembra un acto y cosecharás un hábito. Siembra un hábito y cosecharás un carácter. Siembra un carácter y cosecharás un destino". Charles Reade

 

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juveni

Cristian Toribio Amaro
Psicólogo Clínico Infanto Juvenil

 

 

Depressió infantil

dimecres, 27 de gener de 2016 09:01

depresion infantil psicologo barcelonaRecentment diferents estudis, entre els quals un realitzat per la psiquiatra Joan L. Luby de la Universitat de Washington a Saint Louis (“Early Childhood Depression and Alterations in the Trajectory of Gray Matter Maturation in Middle Childhood and Early Adolescence”; JAMA Psychiatry. 2016;73(1):31-38), han conclòs que aquells infants que en els seus primers anys de vida han patit algun tipus de depressió tenen més risc de patir anomalies en el seu desenvolupament cerebral.

És a dir, els nens amb depressió mostraven un menor volum de matèria gris. I això que implica? Clarament evidencia que aquests nens tenen problemes per regular els seus estats d’ànim i les emocions.

En aquest sentit això emfatitza la importància de programes de detecció, intervenció i prevenció. Cal saber que existeixen diferents variables que influeixen en l’aparició d’aquest trastorn com, per exemple, l’herència genètica i l’epigenètica. Les causes d’aparició poden ser moltes i, en tots casos, les conseqüències solen ser les mateixes: tristor, desesperança, indefensió, baix rendiment acadèmic, retards en el desenvolupament intel·lectual i social del infant, etc.

Com ho podem detectar? Per exemple si el veiem contínuament trist o decaigut. O si ha perdut interès per coses en les quals abans hi gaudia. També si percebem que va deixant de banda als seus amics. O si observem que es cansa fàcilment sense motiu o si el seu rendiment a l’escola ha disminuït. De la mateixa manera, si veiem que s’avorreix o està massa sensible i/o irritable. Finalment, la manca o l’excés de son, així com canvis en els patrons alimentaris poden ser indicadors d’un trastorn de l’estat d’ànim. Així com també si es comença a comportar com un nen molt més petit de la seva edat real o si es comporta de manera estranya en certs moments o parla sovint de la mort.

I què hi podem fer nosaltres? Com a pares és molt important mostrar un afecte incondicional cap a l’infant, així com també un respecte cap als seus interessos i preferències. De la mateixa un bon ambient familiar on s’emfatitzi una expressió emocional adequada per tal que els nens siguin capaços de mostrar i gestionar els seus sentiments sense cap mena de por ni recança. És per això, que els pares hem de ser els models a seguir i, per tant, també hem d’expressar les nostres emocions als nostres fills. A més, també és bo potenciar les relacions socials del nostre fill i permeti fer activitats en què es senti a gust i gaudeixi.

Si veiem que tots aquests símptomes persisteixen és bo demanar orientació o assessorament a professionals competents per tal de valorar la situació.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil

Carles Patris Gustems
Psicòleg Clínic Infanto-Juvenil

 

La síndrome del nen ric

divendres, 22 de gener de 2016 08:56

sindrome nen ricFa un parell de setmanes va tornar a ser notícia un jove nord-americà de divuit anys, Ethan Couch, conegut com el jove de “l’afluença”. I què significa aquest terme?

Abans d’explicar-lo direm que també es coneix com la “síndrome del nen ric”. A més, cal destacar que no està reconeguda per l’A.P.A. i, per tant, tampoc figura en els manuals diagnòstics de psiquiatres i psicòlegs. El que sí, com d’altres patiments existents, és objecte de discussió i de fortes polèmiques dins de la comunitat científica.

Els partidaris d’aquesta síndrome l’exemplifiquen al parlar d’un fill que és víctima d’uns pares irresponsables que l’han malcriat o l’han deixat criar-se a si mateix; sense cap mena de regles, ni límits ni càstigs. Segons això, el fill és incapaç de mesurar i d’entendre quines són les conseqüències dels seus actes. El “buit” que té aquest fill el supleix amb el consum i l’abús de drogues i alcohol, i conductes sexuals de risc. En canvi, els detractors d’aquest concepte coincideixen al argumentar que davant d’aquestes situacions podríem parlar de problemes de control del impuls, trastorns del comportament i alguns trastorns de personalitat.

Més enllà de la veracitat o no del terme, aspecte en el qual no entrem a debatre; volem centrar la nostra atenció en quines conseqüències físiques, emocionals i conductuals hi ha en aquells infants on en les seves famílies on no s’han establert límits o se n’han establert pocs.

En la part física poden aparèixer mal de cap o reaccions fòbiques davant certes situacions o coses. A nivell emocional, l’ansietat produïda per aquestes fòbies es pot percebre en el rendiment escolar i en la dificultat per mantenir bones relacions amb els companys. A més, també es manifesten estats de dissort, intranquil·litat i irritabilitat. I a nivell de conducta observem, com hem dit anteriorment, comportament perjudicials com el consum i l’abús de drogues i alcohol, i actes delictius.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil

Carles Patris Gustems
Psicòleg Clínic Infanto-Juvenil

   

Bilingüisme: un avantatge, o no?

dilluns, 14 de desembre de 2015 10:20


bilinguisme infants nens escolaQuè és el bilingüisme? Es tracta de la capacitat que té una persona per parlar dues llengües. Hi ha estudis recents que constaten que conèixer i usar diferents llengües comporta un major desenvolupament de determinades àrees cerebrals; així com també contribueix a millores d’algunes habilitats cognitives com, per exemple, la memòria a curt termini i la capacitat d’atenció i concentració.

Hi ha molts estudis sobre aquest tema. I molts pares, mestres i professionals es plantegen dubtes com: a quina edat és bo que el nen aprengui una nova llengua? Això li comportarà algun tipus de benefici o inconvenient? Per respondre a aquesta i d’altres preguntes exposarem alguns dels avantatges i inconvenients que s’han demostrat en diferents estudis.
Tan el bilingüisme com el multilingüisme permet un major desenvolupament d’habilitats com l’escriptura i la lectura. A la vegada, permet obtenir coneixements respecte a la diversitat cultural. Facilita l’adaptació a nivell social. I millora l’autoconfiança i l’autoestima. És evident que com abans s’aprengui una nova llengua més probabilitats hi ha que els nens n’adquireixin una competència més alta. Tot això farà que, en el futur, les seves possibilitats laborals siguin més àmplies.

I si parlem dels inconvenients? Doncs, observem com els nens multilingües comencen a parlar una mica més tard, en general, que no pas aquells nens que només parlen un idioma. De la mateixa manera, com els hi passa als adults, és comprensible que hi ha barreja d’idiomes al parlar. Un dels altres punts a tenir en compte són els esforços que s’han de fer per aconseguir un aprenentatge integral (comprensió oral, parla, escriptura i lectura) del nou idioma.

I què passa en quant a l’edat per iniciar l’aprenentatge de nous idiomes? És evident que com més petits siguin els nens (no cal marcar una edat en concret) més capacitat d’absorció i més naturalitat tindran a l’hora d’aprendre’l.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil

Carles Patris Gustems
Psicòleg Clínic Infanto-Juvenil

 

Telèfons mòbils i infants

dimarts, 17 de novembre de 2015 14:57

trastorn psicoleg telefon infantilAvui l’smartphone s’ha tornat un company inseparable per a tots, també per als petits. I l’ús, o en alguns casos l’abús, afecta el nostre cervell. Així podem destacar que estudis recents conclouen que el seu ús té un impacte en el desenvolupament social i emocional dels nens. En alguns casos, fins i tot, els canvia el caràcter i apareixen canvis en els patrons de son.

Erròniament amb aquest patró educatiu estem regulant la conducta dels nens per calmar-los i distreure’ls. El dubte sorgeix quan ens plantegem quins mecanismes propis desenvoluparan d’adults per autorregular les seves conductes i emocions? La resposta a aquesta qüestió és que, amb tota probabilitat, copiaran el model virtual que han après dels seus pares i, per tant, faran servir aquesta tecnologia per calmar-se i distreure’s. I no sols això, amb l’ús d’aquesta segona memòria com a segon cervell, els estudis confirmen que es provoca que la cognició es torni menys analítica i tingui més dificultats per resoldre problemes.

El motiu és ben senzill: no ens esforcem a recordar i pensar segons què, ja que es pot aconseguir qualsevol informació de manera immediata. Estem deixant de pensar i… estem tolerant l’abús de l’smartphone en els nens?

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil

Carles Patris Gustems
Psicòleg Clínic Infanto-Juvenil

   

Pàgina 2 de 20

<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el diumenge 12 novembre 2017, 21:45