Nens i telèfons mòbils

dimarts, 14 de juliol de 2015 08:08

adiccio telefon mobil internetAvui l'smartphone s'ha tornat un company inseparable per a tots, també per als petits. I l'ús, o en alguns casos l'abús, afecta el nostre cervell. Així podem destacar que estudis recents conclouen que el seu ús té un impacte en el desenvolupament social i emocional dels nens. En alguns casos, fins i tot, els canvia el caràcter i apareixen canvis en els patrons de son.

Erròniament amb aquest patró educatiu estem regulant la conducta dels nens per calmar-los i distreure'ls. El dubte sorgeix quan ens plantegem quins mecanismes propis desenvoluparan d'adults per autorregular les seves conductes i emocions? La resposta a aquesta qüestió és que, amb tota probabilitat, copiaran el model virtual que han après dels seus pares i, per tant, faran servir aquesta tecnologia per calmar-se i distreure's. I no sols això, amb l'ús d'aquesta segona memòria com a segon cervell, els estudis confirmen que es provoca que la cognició es torni menys analítica i tingui més dificultats per resoldre problemes.

El motiu és ben senzill: no ens esforcem a recordar i pensar segons què, ja que es pot aconseguir qualsevol informació de manera immediata. Estem deixant de pensar i... estem tolerant l'abús de l'smartphone en els nens?

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1474
9 Juliol del 2015

 

El síndrome del nen destronat

divendres, 12 de juny de 2015 08:22

gelos infantils 2Té sis anys i un germà de tres que encanta a tots, que acapara protagonisme i, naturalment, li té gelosia. No suporta que li toquin les seves joguines o l'imiti.

Necessitem eines emocionals per saber com gestionar-ho, per exemple, si no vol deixar-li un joc, donar-li un altre.

A vegades, encara que els pares ajudin a la bona relació, el nen sent una distància afectiva cap al germà petit, sent que és un nen destronat. De sobte tot canvia i un altre és més centre d'atenció per les seves ocurrències.

Per pal·liar aquests efectes hem de deixar que col·labori per contrarestar el canvi, ajudar a preparar el biberó, triar-li la roba, provar el bany, fer-li un dibuix, deixar-li alguna roba, regalar-li una cullera, petites donacions per aprendre a compartir.

Els pares han de remarcar quina sort tenen de la seva ajuda com vigilar-lo i sobretot destacar que és molt millor ser gran perquè pot jugar amb nosaltres i fer moltes activitats divertides com anar amb bicicleta. Destacar, en definitiva, aquests beneficis de ser gran per anar creant un vincle fratern afectiu lluny de rivalitats.

Rosa Mª Ibañez
Psicòloga clínica
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1470
11 de Juny de 2015

 

Tenir por de la foscor

divendres, 29 de maig de 2015 08:32


por a la foscor infantilLa por de la foscor pot aparèixer per diverses causes en l'entorn dels fills.

Sovint en activitats extraescolars com colònies s'expliquen històries de terror en què, gairebé sempre, alguna cosa es belluga entre la foscor. Això pot fer que el nen es quedi pensant en aquesta història i que li provoqui malsons.

També pot passar en un programa de televisió, és aconsellable controlar què miren i parlar de com han interpretat la situació. Moltes vegades es creen rituals d'acomodació, com dormir amb el llum encès i si de sobte decidim apagar-lo, es despertarà, s'espantarà i anirà al llit dels pares.

En el cas dels malsons, el millor que podem fer és entrar a l'habitació i tranquil·litzar-lo. Els terrors nocturns són freqüents en nens de quatre o cinc anys, ja que coincideix amb l'època dels contes i això fa que creguin que són reals els personatges com el llop de la història, sensibilitzant el fet de dormir sols.

Es recomanen pautes com començar de nou a reeducar els hàbits evitant videojocs violents, pel·lícules de terror, i ensenyant-lo a relaxar-se a l'hora d'anar a dormir.

Rosa Mª Ibañez
Psicòloga clínica
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1468
28 de Maig de 2015

   

TDAH i fracàs a Catalunya

divendres, 22 de maig de 2015 07:53

tdah escolar catalunyaAquest mes parlant del fracàs escolar dèiem aquí mateix que això afecta a Catalunya el 25-30% de l'alumnat (la mitjana europea és del 5-10%), és a dir que més de 1 de cada 4 alumnes no finalitzen l'ESO.

Aquestes dades posen de manifest que el baix rendiment escolar i el fracàs escolar no poden ser solament atribuïts al model educatiu, a l'estructura familiar o a la societat en general.

Molts problemes emocionals, també prou importants, són una clara conseqüència de trastorns del neurodesenvolupament no diagnosticats. Trastorns de l'aprenentatge com dislèxies, discalcúlies, trastorns de l'atenció,... per què passen tan desapercebuts?

És fonamental incorporar un moment mixt mèdic-psico-educatiu, multidisciplinari i integral, basat en la detecció precoç de les patologies pròpies del neurodesenvolupament que afecten l'aprenentatge.

Avui tenim més dades, si la literatura internacional mostra unes prevalences poblacionals de TDAH al voltant del 5% en menors de 18 anys, amb dades oficials del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya del darrer any 2013, al nostre país sols rep atenció per TDAH el 0'9% de la població menor de 18 anys. Per què?

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1466
14 Maig del 2015

 

El fracàs escolar a Catalunya

dijous, 7 de maig de 2015 12:46

fracas escolarEl fracàs escolar entès com el total d'alumnes que no finalitzen l'ESO és un greu problema a Catalunya. Això afecta el 25-30% de l'alumnat (la mitjana europea és del 5-10%).

El curs 2012/2013, 764.045 alumnes feien primària i ESO, és a dir, que entre 186.512 i 223.814 alumnes de 6 a 16 anys estaven en risc de no finalitzar l'ESO.

Aquestes xifres, més que contrastades pels informes PISA, situen Catalunya com un dels països europeus amb major problemàtica escolar d'Europa.

Aquestes dades posen de manifest que el baix rendiment escolar i fracàs escolar no poden ser solament atribuïts al model educatiu, a l'estructura familiar o a la societat en general. Cal oferir explicacions científiques contrastades que busquin solucions multidisciplinàries més efectives per combatre aquest gravíssim problema en els pròxims anys.

És fonamental incorporar un model mixt mèdic-psico-educatiu multidisciplinari i integral, basat en la detecció precoç de les patologies pròpies del neuro-psico-desenvolupament que afecten l'aprenentatge, que permeti una ràpida intervenció terapèutica docent, psicològica i mèdica. La població catalana està clarament infradiagnosticada i molt escassament tractada.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1464
30 Abril del 2015

   

Pàgina 4 de 20

<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el diumenge 12 novembre 2017, 21:45