La síndrome del nen ric

divendres, 22 de gener de 2016 08:56

sindrome nen ricFa un parell de setmanes va tornar a ser notícia un jove nord-americà de divuit anys, Ethan Couch, conegut com el jove de “l’afluença”. I què significa aquest terme?

Abans d’explicar-lo direm que també es coneix com la “síndrome del nen ric”. A més, cal destacar que no està reconeguda per l’A.P.A. i, per tant, tampoc figura en els manuals diagnòstics de psiquiatres i psicòlegs. El que sí, com d’altres patiments existents, és objecte de discussió i de fortes polèmiques dins de la comunitat científica.

Els partidaris d’aquesta síndrome l’exemplifiquen al parlar d’un fill que és víctima d’uns pares irresponsables que l’han malcriat o l’han deixat criar-se a si mateix; sense cap mena de regles, ni límits ni càstigs. Segons això, el fill és incapaç de mesurar i d’entendre quines són les conseqüències dels seus actes. El “buit” que té aquest fill el supleix amb el consum i l’abús de drogues i alcohol, i conductes sexuals de risc. En canvi, els detractors d’aquest concepte coincideixen al argumentar que davant d’aquestes situacions podríem parlar de problemes de control del impuls, trastorns del comportament i alguns trastorns de personalitat.

Més enllà de la veracitat o no del terme, aspecte en el qual no entrem a debatre; volem centrar la nostra atenció en quines conseqüències físiques, emocionals i conductuals hi ha en aquells infants on en les seves famílies on no s’han establert límits o se n’han establert pocs.

En la part física poden aparèixer mal de cap o reaccions fòbiques davant certes situacions o coses. A nivell emocional, l’ansietat produïda per aquestes fòbies es pot percebre en el rendiment escolar i en la dificultat per mantenir bones relacions amb els companys. A més, també es manifesten estats de dissort, intranquil·litat i irritabilitat. I a nivell de conducta observem, com hem dit anteriorment, comportament perjudicials com el consum i l’abús de drogues i alcohol, i actes delictius.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil

Carles Patris Gustems
Psicòleg Clínic Infanto-Juvenil

 

Bilingüisme: un avantatge, o no?

dilluns, 14 de desembre de 2015 10:20


bilinguisme infants nens escolaQuè és el bilingüisme? Es tracta de la capacitat que té una persona per parlar dues llengües. Hi ha estudis recents que constaten que conèixer i usar diferents llengües comporta un major desenvolupament de determinades àrees cerebrals; així com també contribueix a millores d’algunes habilitats cognitives com, per exemple, la memòria a curt termini i la capacitat d’atenció i concentració.

Hi ha molts estudis sobre aquest tema. I molts pares, mestres i professionals es plantegen dubtes com: a quina edat és bo que el nen aprengui una nova llengua? Això li comportarà algun tipus de benefici o inconvenient? Per respondre a aquesta i d’altres preguntes exposarem alguns dels avantatges i inconvenients que s’han demostrat en diferents estudis.
Tan el bilingüisme com el multilingüisme permet un major desenvolupament d’habilitats com l’escriptura i la lectura. A la vegada, permet obtenir coneixements respecte a la diversitat cultural. Facilita l’adaptació a nivell social. I millora l’autoconfiança i l’autoestima. És evident que com abans s’aprengui una nova llengua més probabilitats hi ha que els nens n’adquireixin una competència més alta. Tot això farà que, en el futur, les seves possibilitats laborals siguin més àmplies.

I si parlem dels inconvenients? Doncs, observem com els nens multilingües comencen a parlar una mica més tard, en general, que no pas aquells nens que només parlen un idioma. De la mateixa manera, com els hi passa als adults, és comprensible que hi ha barreja d’idiomes al parlar. Un dels altres punts a tenir en compte són els esforços que s’han de fer per aconseguir un aprenentatge integral (comprensió oral, parla, escriptura i lectura) del nou idioma.

I què passa en quant a l’edat per iniciar l’aprenentatge de nous idiomes? És evident que com més petits siguin els nens (no cal marcar una edat en concret) més capacitat d’absorció i més naturalitat tindran a l’hora d’aprendre’l.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil

Carles Patris Gustems
Psicòleg Clínic Infanto-Juvenil

 

Telèfons mòbils i infants

dimarts, 17 de novembre de 2015 14:57

trastorn psicoleg telefon infantilAvui l’smartphone s’ha tornat un company inseparable per a tots, també per als petits. I l’ús, o en alguns casos l’abús, afecta el nostre cervell. Així podem destacar que estudis recents conclouen que el seu ús té un impacte en el desenvolupament social i emocional dels nens. En alguns casos, fins i tot, els canvia el caràcter i apareixen canvis en els patrons de son.

Erròniament amb aquest patró educatiu estem regulant la conducta dels nens per calmar-los i distreure’ls. El dubte sorgeix quan ens plantegem quins mecanismes propis desenvoluparan d’adults per autorregular les seves conductes i emocions? La resposta a aquesta qüestió és que, amb tota probabilitat, copiaran el model virtual que han après dels seus pares i, per tant, faran servir aquesta tecnologia per calmar-se i distreure’s. I no sols això, amb l’ús d’aquesta segona memòria com a segon cervell, els estudis confirmen que es provoca que la cognició es torni menys analítica i tingui més dificultats per resoldre problemes.

El motiu és ben senzill: no ens esforcem a recordar i pensar segons què, ja que es pot aconseguir qualsevol informació de manera immediata. Estem deixant de pensar i… estem tolerant l’abús de l’smartphone en els nens?

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil

Carles Patris Gustems
Psicòleg Clínic Infanto-Juvenil

   

Autoestima infantil

dimarts, 10 de novembre de 2015 14:57

motivacion infantil psicologia barcelona sant cugatLa manera en què ens percebem i ens valorem és molt importants per a nosaltres. D’això se’n diu autoestima. El que a vegades se’ns oblida és que com adults som un mirall per als més petits. És a dir, un exemple per a ells. Per tant, si ens cuidem a nosaltres mateixos i a més eduquem als nens per a que ells ho facin amb si mateixos podrem veure com la seva autoestima millorarà.

I això com ho podem fer? En primer lloc dedicar-lis estones exclusives, és a dir, compartir amb ells moments on no ens distraiem amb cap altra cosa com, per exemple, el telèfon mòbil o alguna tasca que hem de fer. I a més, si tenim més d’un fill doncs també els hi dedicarem un espai i un temps per a cada un d’ells de forma individual ja que així es sentiran importants i tinguts en compte.

A més, els permeten ser més autònoms proporcionant-los responsabilitats concorde a la seva edat. I si fan alguna errada els corregirem pacientment i sense cridar-los, és a dir, farem un aprenentatge en comú de la situació. Molt important és valorar els esforços que fan. Sempre ens centrem en els resultats finals però el més important és l’actitud i l’esforç que hagin fet durant tot el procés per aconseguir allò que s’han proposat.

D’una banda, les comparacions amb altres germans, amics o companys de classe només faran que minar la seva autoestima. Evidentment, tampoc els etiquetarem ni de forma negativa ni de forma positiva ja que els encasellarem en tant sols un aspecte del seu comportament. D’aquesta manera ells poden pensar que només els valorem per això i no és bo. Si fan alguna cosa malament els hi explicarem des del raonament no pas desqualificant-los. I si fan alguna cosa bé el mateix, no els exalçarem ni idealitzarem.

D’altra banda, caldrà també establir uns límits concrets i, sobretot, complir-los. A més, també cal validar i donar importància a les seves emocions. I per damunt de tot han d’aprendre a expressar-les sense problemes ni pors.

Finalment, també cal dir que intentarem no sobreprotegir-los, és a dir, deixarem que puguin experimentar les coses per si mateixos (dins dels límits raonables a la seva edat). D’aquesta manera aprendran tan dels seus èxits com dels seus fracassos.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil

Carles Patris Gustems
Psicòleg Clínic Infanto-Juvenil

 

Control emocional

divendres, 6 de novembre de 2015 11:00

control emocional psicologia pensar positivoAl llarg del dia vivim un seguit de situacions que ens fan experimentar emocions ben diferents. Poden ser sensacions positives com l’alegria o la diversió, o bé negatives com la tristor o la ràbia. Algunes vegades sabem canalitzar aquests sentiments i en d’altres ocasions el que fem és reprimir el què sentim.

Durant molts anys s’han realitzat estudis i investigacions les quals han evidenciat la relació directe entre pensament, emoció i conducta. De la mateixa manera també ha quedat patent que la psicosomatització és l’expressió que té el nostre cos quan es veu desbordat per una suma d’emocions reprimides.

I què podem fer per tenir un control més conscient del què sentim? Existeixen diferents tècniques de control emocional les quals ens poden ajudar eficaçment en aquest sentit.

Cal destacar la importància de regular allò que sentim per modificar, a posteriori, el nostre estat d’ànim quan sigui necessari. Per això, aquest control emocional ens podrà servir perquè les nostres emocions no es disparin i ens arrosseguin a fer coses de les que ens en penedirem després.

I com ho aconsegueixo? Ben senzill. Per exemple, evitar aquelles situacions o persones que ens generen algun tipus d’emoció negativa. També podem usar tècniques de relaxació tan abans com durant i després de la situació. Simplement cal respirar de forma lenta i profunda mentre comptem fins a un número determinat.

Una altra forma és identificar i modificar els nostres pensaments negatius per canviar les nostres emocions i conductes. És a dir, pensar en positiu. Tanmateix, podem fer una aturada de pensament. Què vol dir això? Quan notem que comencem a posar-nos nerviosos, tristos o angoixats el que cal fer és identificar els pensaments què tenim en aquella situació. Un cop els coneguem podrem aturar-los i substituir-los per d’altres de positius. Això es pot fer mitjançant autoinstruccions com el “STOP”.

Finalment, tan l’empatia com l’assertivitat seran dos aspectes que ens ajudaran en les interaccions socials amb els altres. D’aquesta manera podrem pensar en perspectives diferents a la nostra. És a dir, desmarcar-nos del pensament egocèntric i únic. Això ens farà entendre les situacions des d’altres punts de vista i ens donarà una major flexibilitat per saber què passa i, per tant, per esbrinar millor què sentim i perquè ho sentim.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil

Carles Patris Gustems
Psicòleg Clínic Infanto-Juvenil

   

Pàgina 4 de 22

<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dimecres 07 novembre 2018, 08:57