El fracàs escolar a Catalunya

dijous, 7 de maig de 2015 12:46

fracas escolarEl fracàs escolar entès com el total d'alumnes que no finalitzen l'ESO és un greu problema a Catalunya. Això afecta el 25-30% de l'alumnat (la mitjana europea és del 5-10%).

El curs 2012/2013, 764.045 alumnes feien primària i ESO, és a dir, que entre 186.512 i 223.814 alumnes de 6 a 16 anys estaven en risc de no finalitzar l'ESO.

Aquestes xifres, més que contrastades pels informes PISA, situen Catalunya com un dels països europeus amb major problemàtica escolar d'Europa.

Aquestes dades posen de manifest que el baix rendiment escolar i fracàs escolar no poden ser solament atribuïts al model educatiu, a l'estructura familiar o a la societat en general. Cal oferir explicacions científiques contrastades que busquin solucions multidisciplinàries més efectives per combatre aquest gravíssim problema en els pròxims anys.

És fonamental incorporar un model mixt mèdic-psico-educatiu multidisciplinari i integral, basat en la detecció precoç de les patologies pròpies del neuro-psico-desenvolupament que afecten l'aprenentatge, que permeti una ràpida intervenció terapèutica docent, psicològica i mèdica. La població catalana està clarament infradiagnosticada i molt escassament tractada.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1464
30 Abril del 2015

 

Més enllà de les bones notes

dijous, 16 d'abril de 2015 10:15

estudiar per demaUn expedient acadèmic brillant no és garantia d'una carrera professional fulgurant. Cada vegada es valoren més també habilitats que no s'inclouen en els llibres de text. Són les competències transversals i socials que donen un valor afegit, les anomenades "softskills", com es coneixen als EUA. Seran aquelles diferències entre que un professional bo acabi sent millor o excel·lent.

L'últim informe McKinsey centrat a analitzar 8.000 joves, educadors i organitzacions destaca que és una de les principals barreres a l'hora d'evolucionar i madurar, és que facin el que facin, deuen posar força, il·lusió i ganes en cada projecte, però com educar aquestes ganes, tenacitat i força mental per superar moments d'inestabilitat i per adaptar-se als canvis.

Valentin Fuster de Mount Sinai advoca per combinar motivació i maduresa personal, recomana saber establir prioritats. Motivació, passió per les coses porten a la creativitat, que val a dir no flueix per art de màgia i com a millor notícia tenim que es pot entrenar. Idiomes, recursos digitals, capacitat comunicativa, actitud, treball en equip, creativitat i perseverança estarien dintre de les bàsiques.

Rosa Mª Ibañez
Psicòloga clínica
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1462
16 d'Abril de 2015

 

Nens superdotats

divendres, 10 d'abril de 2015 07:37

nios superdotados nens superdotatsEl primer psicòleg que va utilitzar el terme "superdotat" va ser Lewis Terman, en l'avaluació de la intel·ligència general.

Més endavant va anar agafant rellevància el concepte de quoficient intel·lectual per considerar superdotat el subjecte que obtenia una puntuació igual o superior a un valor de 130.

Les altes capacitats es mesuren mitjançant proves com normalment les escales Wechsler. WPPSI, MISC IV, WAIS. Però a banda d'aquesta valoració hi ha les característiques personals.

Tots aquests nens solen ser desperts, curiosos, analítics. Ja de nadons apareixen diferències en la maduració que es van manifestant en el seu desenvolupament inicial.

S'anticipen al caminar, en el llenguatge, alguns d'ells poden ser lectors precoços. Poden mostrar curiositat i interessos sobre la natura, l'Univers, o altres buscant activament informació.

En l'aspecte emocional apareix el que s'anomena "disincronia evolutiva" entre la capacitat intel·lectual que evoluciona ràpidament i la part afectiva i emocional que segueix una evolució normal per la seva edat.

Rosa Mª Ibañez
Psicòloga clínica
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1460
2 d'Abril de 2015

   

Addicció a internet

divendres, 20 de març de 2015 09:00

nens adictes internet mobilEs tracta d'un ús excessiu, sense control i que es pot tornar fàcilment patològic, de la connexió a Internet.

En aquest sentit els següents punts són senyals d'alarma:

  • Aparca la seva vida social i familiar.
  • Es mostra irritable quan se li nega l'accés a Internet.
  • S'angoixa o està inquiet quan no es connecta a Internet.
  • Pensa a connectar-se a Internet mentre fa altres activitats.
  • Menteix sobre quant de temps està connectat.
  • Dorm menys perquè segueix connectat d'amagat a Internet fins a altes hores de la nit.
  • Abandona les seves obligacions i deixa de banda les seves aficions
  • Baixa el seu rendiment escolar

Com es pot prevenir aquesta addicció? Seguint una sèrie de pautes: desconnectar Internet durant la nit; quan estem amb més gent, ja siguin amics o familiars, prescindir del mòbil; potenciar un contacte familiar i social adient; demanar col·laboració a l'escola programant els controls dels temps d'entrada a la xarxa per estudis i/o deures des de casa. En definitiva, aprendre a fer un bon ús d'Internet. El problema no rau en la tecnologia sinó en l'ús que en fem, és a dir... per exemple... per què el 60% dels nens tenen mòbil abans del 12 anys?

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1458
19 de Març del 2015

 

Nens tirans

divendres, 6 de març de 2015 09:21

nios tiranosAvui dia hi ha dos grans aspectes que creen problemes educatius: la manca de temps educatiu i el desconeixement del rol de pares.

No sempre passa però quan hi ha poc temps per educar i conviure amb els fills, la qualitat de la capacitat d'observació i comunicació disminueix en forma alarmant. El desconeixement del propi fill facilita els dubtes i la por d'equivocar-se i, per què no, genera un sentiment de culpa que fàcilment condueix a la sobreprotecció.

Dins la pràctica educativa hi ha pares que per falta de temps necessiten fills "perfectes", no accepten els problemes del "dia a dia" i deleguen solucions.

Altres pares desconeixen el seu rol, ara bé, voluntàriament, no em refereixo només a pares sense criteri educatiu fruit d'una interminable adolescència, sinó a pares, aparentment adults que dimiteixen davant les seves responsabilitats. Amb aquestes perspectives, molts d'aquests nens i adolescents creixen sense el desenvolupament d'una adequada capacitat de frustració. La disciplina no és la seva companya de viatge, les normes i fins i tot el respecte tampoc.

I van tiranitzant seu entorn, amb la necessitat que genera un deute pendent, el de la seva formació.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1456
5 de Març del 2015

   

Pàgina 5 de 20

<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dijous 28 desembre 2017, 15:03