Què és un trastorn psicòtic? (Adolescència)
Els trastorns psicòtics són malalties en que els pacients experimenten un greu malestar al tenir la sensació de perdre el contacte amb la realitat. Els adolescents que empitjoren les seves distorsions psicòtiques, normalment no són conscients de la seva falsa realitat i per tant no solen demanar ajut professional.És important recalcar que la presència de símptomes psicòtics en un adolescent no ha de fer pensar en un trastorn psicòtic com a primera opció; prèviament, s’ha de descartar qualsevol altre causa mèdica, l’abús de substàncies tòxiques o d'altres trastorns psiquiàtrics com trastorns d’ànim, trastorns per estrès postraumàtic o trastorns d’ansietat que poden cursar amb simptomatologia psicòtica.
Un dels principals trastorns psicòtics és l'esquizofrenia. Cal conèixer el període prodròmic de la esquizofrènia, en el que un conjunt de símptomes psicòtics incipients ens mostren la presència d’un quadre clínic en els seus inicis; tots aquests símptomes prodròmics són generalment inespecífics, solen aparèixer de manera gradual i constitueixen el que anomenem factors de risc. Els comentem a continuació.
Retraiment, passivitat e introversió excessives
Un dels canvis inicials que pot percebre la família o l’entorn en un adolescent amb un trastorn psicòtic incipient és la presència d'un retraïment social accentuat amb una pèrdua d’iniciativa i d'energia general, amb conductes d’aïllament, passivitat i d'introversió excessiva. Són adolescents que poden passar tot el dia al llit o dins de la seva habitació, evitant el contacte ocular i qualsevol mena de conversa.Tot aixó va generant un deteriorament del seu funcionament personal, familiar, escolar i social.
Ës freqüent observar l’abandonament dels estudis, començar a ignorar els seus deures i obligacions (viure excessivament en el seu món) com també una pèrdua d’interès en les relacions socials, mostrant també un canvi evident en la conducta i en la seva aparença general (deixa de donar cap mena de valor a la seva imatge e higiene personal).
Ës freqüent observar l’abandonament dels estudis, començar a ignorar els seus deures i obligacions (viure excessivament en el seu món) com també una pèrdua d’interès en les relacions socials, mostrant també un canvi evident en la conducta i en la seva aparença general (deixa de donar cap mena de valor a la seva imatge e higiene personal).
Interès absorvent per qüestins extravagants
L’adolescent amb un trastorn psicòtic incipient percep la seva pròpia identitat com alterada, se sent irreal, estrany i espectador de sí mateix. Pot sentir una extrema preocupació per idees estranyes sempre sobrevalorades i per qüestions abstractes, filosòfiques, polítiques o religioses, que treu en el seu anàlisis totalment fora de context, expressant por a perdre el control de la ment.
Manifestacions afectives estranyes
L’adolescent amb un trastorn psicòtic incipient pot presentar canvis d’humor sobtats amb moments d’afectivitat aplanada, és a dir amb absència d’expressió afectiva.
Tanmateix podem observar moments d’afectivitat exacerbada amb episodis de hiperemotivitat, histrionisme i grandiositat.
Tanmateix podem observar moments d’afectivitat exacerbada amb episodis de hiperemotivitat, histrionisme i grandiositat.
Deliris i al.lucinacions
Els deliris i les al·lucinacions són els símptomes-risc més determinants en l’evolució d’un trastorn psicòtic incipient i ens mostren que l’adolescent comença a estar perdent el contacte amb la realitat. Com a idees delirants ens referim per exemple a pensaments recurrents de que la gent es rigui o parli malament d’ell, pensaments ocasionals de que els altres estan posseïts per alienígenes, o idees persecutòries.
Les al·lucinacions poden ser trastorns perceptius simples com distorsions de la mida o la forma, o més rellevants, com els trastorns perceptius auditius ( per exemple escoltar veus ) i els trastorns perceptius visuals ( per exemple veure fantasmes blaus per la nit ).
Les al·lucinacions poden ser trastorns perceptius simples com distorsions de la mida o la forma, o més rellevants, com els trastorns perceptius auditius ( per exemple escoltar veus ) i els trastorns perceptius visuals ( per exemple veure fantasmes blaus per la nit ).