Consumo de drogas en adolescentes - ¿Cómo podemos lograr que nuestros hijos digan NO a la droga?

dimarts, 19 de novembre de 2013 15:25

Taller dirigido a padres de adolescentes

Fecha y lugar: Martes, 26 Noviembre 2013. Sala de Actos de Centro Médico Teknon de Barcelona

Inscripciones gratuitas: Aforo limitado - Inscribirse aquí para este evento

Conferencia-coloquio sobre las drogas y cómo afectan a nuestros hijos adolescentes.
Qué es lo último en drogas de síntesis. Cuáles son los peligros de las drogas que se ofrecen en la calle. Cómo afectan a la salud de nuestros hijos. Qué enfermedades pueden derivarse de su consumo. Cómo se trata esta adicción en la edad adulta. Cuáles son las implicaciones legales de su consumo.

Detalles del evento;

¿Cómo podemos lograr que nuestros hijos digan NO a la droga?

Uno de los temas que más preocupa a los padres de hijos adolescentes es ayudarles a rechazar el mundo de las drogas.

El índice de consumo de todo tipo de drogas entre los jóvenes, desde tabaco, alcohol, marihuana, drogas de síntesis, pastillas y cocaína, sigue en aumento a pesar de los programas anti-droga llevados a cabo durante los últimos años.

Hoy en día nuestros hijos adolescentes están expuestos a estas sustancias a una edad en la que sienten todavía la presión de hacer lo mismo que sus compañeros y en la época en la que más tienden a rechazar los consejos de personas adultas.

• ¿Drogas legales e ilegales?
• ¿Todas pueden ser perjudiciales?
• ¿Qué es lo último en drogas de síntesis?
• ¿Cuáles son los peligros de las drogas que se ofrecen en la calle?
• ¿Cómo afectan cada una de ellas a la salud de nuestros hijos?
• ¿Detectamos cambios en el comportamiento de nuestros hijos?
• ¿Cómo podemos detectar si éstos se deben a la ingesta de drogas?
• ¿Qué pasa en la edad adulta?
• ¿Qué enfermedades psiquiátricas pueden ocasionar?
• ¿Qué implicaciones legales existen?

De la mano de profesionales de Centro Médico Teknon y con la colaboración de representantes de los Mossos d’Esquadra, Fundación Teknon organiza una conferencia/ coloquio dirigida a padres de adolescentes con el objetivo de poner sobre la mesa información útil y práctica sobre el mundo de las drogas y la adolescencia.

Dirección y moderación a cargo del siguiente equipo de profesionales:

• Dr. Jordi Sapena. Pediatra. Centro Médico Teknon
• Dr. Jordi Sasot. Psiquiatra infanto-juvenil. Centro Médico Teknon
• Dr. Pere A. Soler Insa. Psiquiatra. Centro Médico Teknon. Profesor del Máster de Drogodependencias de la UB
• Sr. Francesc Castanyer Castellví. Mossos d’Esquadra. Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà

Estrès infantil: què fer?

divendres, 25 d'octubre de 2013 07:59

L'estrès infantil és un trastorn que observem amb freqüència a la nostra consulta. L'estrès és la falta d'una resposta adaptativa adequada davant les exigències de l'entorn. No tots els nens responen igual davant d'una situació d'estrès, els més vulnerables en l'aspecte emocional són els que poden tenir conseqüències, en forma de trastorns d'ansietat o psicosomàtics, com les pors o el mateix dolor abdominal.

Al costat de la vulnerabilitat biològica del nen pot estar present la de la pròpia família, motiu per qual davant el moment social actual és comprensible que aquestes situacions siguin més freqüents. Que es pot aconsellar als pares?: que siguin conscients que qualsevol procés que causi estrès crònic a la família afecta al seu fill, per tant han de controlar-lo, com?, abaixant els seus nivells de cortisol, ja que el seu excés en l'estrès adult crònic produeix ansietat i depressió, i com?, científicament està comprovat que riure, fer exercici físic, pensar en positiu, ajudar els altres i tenir cura de la vida social el redueix.

Introduir aquests aspectes en la vida familiar és una senzilla manera de reduir l'estrès adult i en conseqüència l'infantil.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1386
25 d'Octubre 2013

Nens lladres

divendres, 11 d'octubre de 2013 10:32

Robar en l'etapa escolar és preocupant si és reincident. Cal llavors diferenciar entre mecanismes de cridar l'atenció de causa purament educativa del que ja és un senyal d'alarma a nivell psicopatològic per manca de control de l'impuls en els diversos vessants dels Trastorns de Conducta.

Sovint ens trobem amb nens sense trastorns, sols són més aviat rebels i els costa assumir i acceptar les normes. Això pot tenir diverses causes: discrepàncies educatives entre pares o formes molt autoritàries o permissives de tractar el nen o adolescent.

A vegades, els pares no creen unes disciplines adequades, o no apliquen càstigs o conseqüències a les males conductes, així doncs, parlem sovint de pares massa sobreprotectors, els quals els costa negar coses al fill: el fet de dir no.

Així doncs, el nen aprèn a tenir-ho tot i a fer el que vol, encara que es negui a complir normes i ordres. Cal entendre que els nens neixen sense conèixer el que està bé i el que no, per això necessiten que els seus models educatius (pares i mestres) els hi ensenyin ja des de petits, com també a complir les normes en el seu entorn, i que el fet de no complir-les pot tenir conseqüències.

Adolescència: edat de canvis

dilluns, 30 de setembre de 2013 07:49

Amb motiu de l'inici de curs ens visita una adolescent que té un entusiasme fugaç per la novetat.

"Sóc una indecisa, m'agraden tantes coses que al final no en faig cap. Tot ho començo i tot ho deixo "-comenta amb veu baixa reflexionant. "De seguida m'avorreixo i el que em despertava molt d'entusiasme i interès al principi acaba per avorrir-me. He començat a estudiar un idioma però no puc continuar".

No és infreqüent aquesta actitud certament immadura que de manera compulsiva es va convertint en un hàbit.

Li recomanem un canvi d'actitud.

La disciplina personal i l'esforç són unes de les millor claus de l'èxit, sigui en una activitat artística, esportiva o acadèmica i vigilar no conrear un caràcter capriciós o que només busca la sobresatisfacció immediata.

És important canalitzar les nostres emocions i tenir un mínim de control de les situacions però atendre a fer-ho porta temps.

I és que sorprendre'ns a nosaltres mateixos canviant el necessari és una actitud molt recomanable ja des de l'adolescència.