ENTRADES POPULARS
- Protocol dislèxia i TDAH
- Profesor por un día
- TDAH: El protocol ja és aquí
- Trastorns de conducta a l'escola
- Niños que dicen basta a la crisis
- 2ª Jornada TDAH
- Què és un trastorn psicòtic? (Adolescència)
- Enuresi nocturna i encopresi
- Alteraciones de las conductas educativas alimentarias [Primera infancia]
- Desafiament [Trastorn de conducta, en etapa escolar]
Adolescent a casa... batalla?
divendres, 17 de maig de 2013 07:39
"És esgotador, i no puc més".
Pot ser per l'ordre, el menjar, la neteja, els estudis o l'hora de tornar a casa. El motiu pot diferir, però els conflictes moltes vegades són el denominador comú a l'hora de relacionar-nos amb els adolescents. "Cada cap de setmana és un conflicte, explicava una mare a la consulta. Amb 14 anys vol quedar-se sol i no ens vol acompanyar a cap activitat familiar perquè diu que amb nosaltres s'avorreix, fem el que fem...".
En aquestes edats, és molt freqüent que els interessos dels pares i adolescents no coincideixin en l'espai ni en el temps. El problema és que a vegades tenim por que s'enfadin i se'ls i concedeix tot. Si el clima volem que millori, és important establir pautes i posar límits. És important trobar moments per parlar del que ha passat, però ser oportú en el moment adequat és bàsic tant com evitar enfrontaments en una situació de crisi. Partint d'aquestes premisses podem millorar els conflictes amb els fills adolescents que són inherents a aquesta fase del desenvolupament, sense interferir en el evolució de la seva personalitat i a la vegada mantenint el nostre autocontrol com adults.
Tinc por!!... és important?
dimarts, 7 de maig de 2013 07:21
La por és un mecanisme natural que alerta al nen/a d'un perill amb riscos innecessaris. No obstant, quan les pors són desproporcionades, persistents i interfereixen en la vida diària del nen/a, estem davant d'un trastorn emocional important. Són desproporcionades: quan l'objecte que causa la por no és amenaçant i el nen presenta unes reaccions exagerades i persistents quan les pors poden aparèixer en qualsevol moment. Els nens que presenten pors importants no sempre són capaços de manifestar el seu malestar real a través del llenguatge; per tant, ens haurem de fixar en les conductes que manifesten per determinar si darrere la por hi ha una alteració emocional significativa, fent referència a aspectes d'ansietat. Els principals indicadors d'una possible alteració emocional que requereix ajut són els següents:
- Dificultat per separar-se dels pares.
- Por a que els passi alguna cosa als pares.
- Dificultats amb les relacions socials.
- Resistència a quedar-se sol amb persones no familiars.
- Dificultats per anar a dormir sol.
- Presència recurrent de malsons.
- Queixes de que li fa mal la panxa, el cap, etc...
- Preocupar-se massa per les coses.
Nens i adolescents distrets
divendres, 19 d'abril de 2013 09:37
Tots els infants i adolescents poden tenir moments de distracció, són situacions completament normals encara que de vegades també poden tenir conseqüències. Qui no ha perdut o oblidat alguna cosa important! Ara bé, imaginem que això ens passés cada dia. Hi ha infants i adolescents que tenen aquesta dificultat d'una manera contínua, no tenen distraccions, són distrets.
A causa d'això, sembla que enes miren i ens senten, però no ens escolten, ja que no mantenen l'atenció i no acaben el que comencen. A casa i a l'escola no poden seguir les instruccions de manera que tenen la sensació de no poder comprendre el que se'ls explica, tampoc no són capaços d'anotar a l'agenda les tasques complementàries d'alguna lliçó que no van entendre, de manera que quan arriben a casa es repeteix el de cada dia: "I l'agenda?", "Tens deures?".
Tot això condiciona l'esforç i la motivació, i amb això la conducta adaptativa i el rendiment escolar.
És bàsic identificar aquests nens i adolescents, ja que les seves dificultats els poden condicionar des d'un fracàs escolar fins a un significatiu desordre emocional i/o afectiu, i més avui en dia que tenim els tractaments adequats.
Taula rodona a Girona amb TDAH Catalunya
dilluns, 15 d'abril de 2013 10:43
El passat divendres el Dr. Jordi Sasot va participar, al CaixaForum de Girona, en una taula rodona amb professionals i famílies, amb motiu de la apertura d'una nova delegació de l'associació TDAH Catalunya a Girona.
Disgrafia i senyals d'alarma
divendres, 5 d'abril de 2013 00:00
Entre els 3 i 4 anys, pel que fa a motricitat el nen ha de saber saltar a peu coix i aguantar-se en un peu quasi 5 segons, pujar i baixar les escales alternant els dos peus, xutar la pilota endavant. llençar-la amb les dues mans cap amunt, desplaçar-se àgilment endavant. Pel que fa a destresa manual, pot copiar les formes bàsiques rodona, quadrat, triangle. Als tres anys fa el que s'anomena l'escarabat, un cercle simulant els cabells amb boca, ulls; més endavant dibuixa persones que tinguin de dues a quatre parts del cos, utilitza el punxó i comença a retallar amb les tisores. Als 4 anys, són senyals d'alarma o indicadors no saber saltar sobre un peu, córrer amb agilitat, o pedalar un tricicle, o no saber dibuixar una figura humana i també no agafar bé el llapis amb la pinça escrivana per escriure. Ja sobre els 5 anys quan aquestes dificultats es mantenen, com que costi coordinar amb la bicicleta, utilitzar tisores, cordar sabates, retallar, o escriure les lletres pensarem en dificultats de psicomotricitat fina i el seu significat pot ser la necessitat d'ajuda per no retardar aquests aprenentatges per acabar en una disgrafia més tard i faci que no li agradi l'escola.