divendres, 31 de gener de 2014 08:43
És comú que quan els germans bessons s'incorporen a l'escola es plantegi la seva separació en classes diferents. Hi ha raons estudiades o és més una manera de fer que no té justificació científica?
Estudis practicats a l'Institute of Psychiatry King's College de Londres amb nens bessons entre 5 i 7 anys, comparant un grup de bessons separats amb un altre que no, confirmen que la separació no sempre és l'adequat, concloent que amb els bessons separats es troben més problemes, com ansietat i retraïment, rebel·lia i dificultats en l'aprenentatge lector. Problemes que van millorar en un any amb els bessons no idèntics i en dos amb els idèntics. Podríem citar més estudis amb aquestes conclusions com el de Nancy Segal a Los Angeles, però l'important és saber que no hi ha evidència en la literatura científica que justifiqui la seva separació física.
En conclusió, la separació pot estar justificada amb l'inici escolar en casos concrets, com diferències neuromaduratives significatives, dependències excessives o alteracions comportamentals, però no ha de ser una norma comuna en els més petits i preescolars, i sobretot, ha de ser una decisió col·legiada entre pares i escola.
Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1400
31 de Gener del 2014
dijous, 16 de gener de 2014 15:43
Quan veus que el teu fill abandona i et diu: "Jo no serveixo per estudiar, em cansa", una de les primeres actuacions que hem de fer és valorar si el problema és de rendiment i té relació amb les seves capacitats, o bé si en realitat és més emocional i té a veure amb la seva actitud.
Segons T.Brown, les funcions executives bàsiques tenen a veure amb:
1.- Activació: inici i organització del treball
2.- Focalitzar: alguns nens i adolescents quan canvien de tasca ja abandonen.
3.- Esforç: mantenir un esforç i ritme de treball més o menys continu i estable.
4.- Emoció: poder modular les emocions i estat d'ànim, així com l'impulsivitat, també tolerar la frustració si hi ha una certa dificultat.
5.- Memòria: utilitzar la memòria evitant actes fallits o quedar-se out-site.
6.- Acció: autoregular i distribuir en petites parts les activitats.
Després d'unes sessions d'ajuda i en visita de seguiment comentem amb uns pares com per fi el seu fill ha entès que li passava.
Segueix essent el mateix, però la seva actitud ha millorat molt en positiu.
Només cal veure el seu somriure!
dijous, 16 de gener de 2014 14:14
És convenient separar els bessons en classes diferents a l'escola? Com és la vida dels bessons? Com és el vincle que els uneix? En parlen amb dues parelles de bessons en el programa de TV3 'Divendres' amb el psiquiatra pediàtric Dr.Jordi Sasot
dimecres, 8 de gener de 2014 08:47
El temps és un bé però al mateix afany de no perdre ni un minut que tenim comporta efectes secundaris en els nostres fills, la pressa i la impaciència planegen sobre la vida diària de milers de nens i adolescents. La pressa va acompanyada de la mà de la seva millor amiga, la pressió i, a més, de la mateixa manera que un virus, resulta extremadament contagiosa. En els seus somnis ressonen frases com "corre que arribem tard", "cuita!", "acaba els deures", "correm, correm tots"... Després, seure a la cadira i concentrar-se és de cert una tasca poc compatible.
Si això ho intensifica el fet de tenir algun trastorn, tipus dèficit d'atenció, la situació demana estratègies. Per millorar l'atenció és important: donar suport, ajudar a resoldre els problemes diaris perquè no s'acumulin, fraccionar el temps, fer pauses breus, no focalitzar-ho tot en els resultats, sobretot, si té dificultats, gratificar o elogiar el bon rendiment i millores, ajudar però no resoldre els seus problemes d'organització perquè a l'escola no hi som i no tindrà entrenada la seva autonomia i, el més important, fer tot això amb complicitat, en definitiva, fer-ho possible i així és com es va tractar a la 3ª Jornada TDAH Respostes que ajuden.
divendres, 20 de desembre de 2013 08:55
Durant anys el tractament del TDAH va plantejar un important dubte: es pot veure afectat el creixement per alguns dels seus medicaments, fonamentalment per metilfenidat (Equasym, Concerta, Medikinet, Rubifen o Medicebran)?
Això va fer replantejar molts tractaments, reduint dosi o deixant de tractar els caps de setmana o durant les vacances. A la reunió de l'ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry) celebrada a París l'any 2006 Pliszca SR i Spencer TJ, van presentar treballs que mostraven un efecte no sifnificatiu del metilfenidat sobre el creixement.
Més tard aquest aspecte ha quedat confirmat per Biederman J i Faraone SV (Massachusetts General Hospital, and Harvard Medical School, Boston, MA 02114, USA. Biederman @ helix.mgh.harvard.edu) al The Journal of Pediatrics, V.17 d'octubre de 2010. El seu estudi de 10 anys, amb 124 pacients TDAH tractats amb metilfenidat i 137 controls sans confirma que no hi ha diferències significatives en les corbes de creixement. Encara que sempre a nivell pediàtric és necessari un control de pes i talla, podem administrar aquests tractaments amb molta més seguretat.
Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1394
20 de Desembre del 2013