Profesor por un día

dilluns, 29 d'octubre de 2012 18:43

Esta es una propuesta para realizar en la escuela, con ella buscamos mejorar la responsabilidad y la capacidad de estima en los niños, les podemos ofrecer ser:  "Profesores por un día".

Materiales: Calendario de planificación.

Proceso:

  1. Preguntar a los niños quién les gustaría que fuera su profesor. ¿Qué harían si fueran el profesor? Explicar que una vez a la semana se les dejará ser el profesor durante media hora. Ellos pueden planear actividades, hacer juegos, leer cuentos, preparar una merienda o hacer cualquier otra tarea con la clase.
  2. Dejar que cada niño escoja un día y escriba su nombre en el calendario. El profesor titular también puede escoger nombre, ir en orden alfabético o usarlo como un premio.
  3. Varios días antes de ser "el profesor por un día", pedir a los niños que escriban o digan lo que tienen planificado hacer. Ofrecer sugerencias alternativas.
  4. Decir "al profesor del día" que se siente en su nueva responsabilidad. Apoyarle en sus actividades.
  5. A continuación preguntar a los niños qué les gustó y que no les gustó de su profesor.

Variación de la actividad:

 Dejar a dos niños compartir el rol de profesor y planear juntos.

 

Què és un trastorn psicòtic? (Adolescència)

dimecres, 24 d'octubre de 2012 13:46

trastorno psicotico psicologo barcelona psiquiatraEls trastorns psicòtics són malalties en que els pacients experimenten un greu malestar al tenir la sensació de perdre el contacte amb la realitat. Els adolescents que empitjoren les seves distorsions psicòtiques, normalment no són conscients de la seva falsa realitat i per tant no solen demanar ajut professional.
És important recalcar que la presència de símptomes psicòtics en un adolescent no ha de fer pensar en un trastorn psicòtic com a primera opció; prèviament, s’ha de descartar qualsevol altre causa mèdica, l’abús de substàncies tòxiques o d'altres trastorns psiquiàtrics com trastorns d’ànim, trastorns per estrès postraumàtic o trastorns d’ansietat que poden cursar amb simptomatologia psicòtica.
Un dels principals trastorns psicòtics és l'esquizofrenia. Cal conèixer el període prodròmic de la esquizofrènia, en el que un conjunt de símptomes psicòtics incipients ens mostren la presència d’un quadre clínic en els seus inicis; tots aquests símptomes prodròmics són generalment inespecífics, solen aparèixer de manera gradual i constitueixen el que anomenem factors de risc. Els comentem a continuació.
 
Retraiment, passivitat e introversió excessives
Un dels canvis inicials que pot percebre la família o l’entorn en un adolescent amb un trastorn psicòtic incipient és la presència d'un retraïment social accentuat amb una pèrdua d’iniciativa i d'energia general, amb conductes d’aïllament, passivitat i d'introversió excessiva. Són adolescents que poden passar tot el dia al llit o dins de la seva habitació, evitant el contacte ocular i qualsevol mena de conversa.Tot aixó va generant un deteriorament del seu funcionament personal, familiar, escolar i social.
Ës freqüent observar l’abandonament dels estudis, començar a ignorar els seus deures i obligacions (viure excessivament en el seu món) com també una pèrdua d’interès en les relacions socials, mostrant també un canvi evident en la conducta i en la seva aparença general (deixa de donar cap mena de valor a la seva imatge e higiene personal).
 
Interès absorvent per qüestins extravagants
L’adolescent amb un trastorn psicòtic incipient percep la seva pròpia identitat com alterada, se sent irreal, estrany i espectador de sí mateix. Pot sentir una extrema preocupació per idees estranyes sempre sobrevalorades i per qüestions abstractes, filosòfiques, polítiques o religioses, que treu en el seu anàlisis totalment fora de context, expressant por a perdre el control de la ment.
 
Manifestacions afectives estranyes
L’adolescent amb un trastorn psicòtic incipient pot presentar canvis d’humor sobtats amb moments d’afectivitat aplanada, és a dir amb absència d’expressió afectiva.
Tanmateix podem observar moments d’afectivitat exacerbada amb episodis de hiperemotivitat, histrionisme i grandiositat.

Deliris i al.lucinacions
Els deliris i les al·lucinacions són els símptomes-risc més determinants en l’evolució d’un trastorn psicòtic incipient i ens mostren que l’adolescent comença a estar perdent el contacte amb la realitat. Com a idees delirants ens referim per exemple a pensaments recurrents de que la gent es rigui o parli malament d’ell, pensaments ocasionals de que els altres estan posseïts per alienígenes, o idees persecutòries.
Les al·lucinacions poden ser trastorns perceptius simples com distorsions de la mida o la forma, o més rellevants, com els trastorns perceptius auditius ( per exemple escoltar veus ) i els trastorns perceptius visuals ( per exemple veure fantasmes blaus per la nit ).
 

Internet a l'habitació?

divendres, 19 d'octubre de 2012 10:36

adiccions adiciones psicologia infantil psicoleg juvenil barcelonaEn l’actualitat i en el nostre entorn quatre de cada deu nens i adolescents asseguren que es connecten a la xarxa des de la seva habitació. A Europa, la mitjana és del 50% entre 9 i 16 anys. Així ho indica un estudi recent de la comissió Europea de riscos i seguretat a Internet.
Avui es habitual que els pares permetin que els seus fills tinguin l'ordinador connectat a Internet a la seva habitació. Poc a poc va augmentant el temps que dediquen a la pantalla, aïllats de la família dins d'un món virtual i sedentari.
 
Molt bé Facebook, ara bé... Quins són els amics dels nostres fills? Els pares han no només d'esforçar-se a tenir un major coneixement de les noves tecnologies i xarxes socials, sinó tenir molt clar que l'ordinador, com al seu dia va ser la televisió, ha d'estar en un lloc comú i per compartir, no a l’habitació. No oblidem que avui dia els petits accedeixen cada vegada més i en edats primerenques a les noves tecnologies, moments en què és molt fàcil condicionar la seva formació.
 
I, finalment, tenir clar que el responsable no és Internet, sinó la seva clau, la que lliurem diàriament, i de vegades sense un control adequat, als nostres fills.
 
Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
   

Enuresi nocturna i encopresi

divendres, 19 d'octubre de 2012 10:26

enuresis nocturna enuresi psicologo infantil psicoleg barcelona psiquiatria infantilL’aprenentatge del control esfinteral és evolutiu i ambiental. Si bé hi ha edats en les que és normal la incontinència, serà anormal si es dona fora d’edat i en duració i freqüència excessives, si després de la continència hi ha incontinència o si es pot associar a causes psicològiques desencadenants. Cal tenir en compte la variabilitat en l’aprenentatge segons l’entorn cultural, el nivell maduratiu del nen i el treball psicoeducatiu familiar. Trobem com a patologies freqüents l’enuresi nocturna i l’encopresi.
 
L’enuresi nocturna és l’absència d’un adequat control esfinteral urinari nocturn. Per diagnosticar-la, ha de succeir almenys dos cops per setmana, durant almenys tres mesos, i sobrepassar l’edat en la que és esperable la continència nocturna (5 anys) i no ha d’existir causa mèdica desencadenant. Pot ser primària o secundària, segons si el nen o nena ja havia presentat abans (secundària) o no (primària) la continència.
 
L’encopresi és l’absència d’una adequada contenció de l’esfínter anal. Per diagnosticar-la cal que estigui present un cop al mes durant almenys tres mesos, superar l’edat de continència esperable (4 anys) i no ser explicable per causa mèdica.
 
Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
 

Tristesa, pessimiste i apatía (Adolescència)

divendres, 19 d'octubre de 2012 10:06

pesimista tristeza psicologo apatia psiquiatria doctor adolescenciaL'estat d'ànim de l'adolescent és variable. És freqüent que apareguin estats passatgers de tristesa, pessimisme i apatia. La pròpia autoimatge i autoavaluació fràgils i les actituds i judicis de l'entorn poden ser causes d'aquesta variabilitat. Quan hi ha presència de patologia, la tristesa, el pessimisme i l'apatia es mantenen en el temps, són intenses i interfereixen en la vida diària de l’adolescent.
Els adolescents amb pessimisme excessiu descriuen sentiments de desesperança respecte al futur i senten que no val la pena esforçar-se per res. Estan convençuts que "no són bons", que el món és un lloc difícil, que són incapaços de fer canvis al respecte i senten desesperança i fragilitat.
 
En relació amb l'apatia - manca d'emoció, motivació o entusiasme perllongats en el temps, que es produeix inclús en els àmbits d’interès de l’adolescent -, s'ha d'establir una diferència amb la "mandra" pròpia de l'edat i vinculada a situacions com els estudis i les responsabilitats.
 
En els adolescents amb tristesa, pessimisme i apatia, podem observar també fatiga i anhedònia. La fatiga és un símptoma subjectiu de cansament o de falta d’energia en la major part del temps i en qualssevol tipus d’activitat, encara que amb normalitat de la son. L'anhedònia és una pèrdua del interès o plaer disminuït en totes o gairebé totes les activitats, la major part del temps. Es manifesta per l'abandonament d'activitats usuals i recreatives, així com en un canvi restrictiu de les relacions interpersonals.
   

Pàgina 20 de 21

<< Inici < Anterior 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Següent > Final >>

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el divendres 13 juliol 2018, 11:17