ENTRADES POPULARS
- Protocol dislèxia i TDAH
- Profesor por un día
- TDAH: El protocol ja és aquí
- Trastornos de conducta en la escuela
- Niños que dicen basta a la crisis
- 2ª Jornada TDAH
- Què és un trastorn psicòtic? (Adolescència)
- Enuresi nocturna i encopresi
- Alteraciones de las conductas educativas alimentarias [Primera infancia]
- Desafiament [Trastorn de conducta, en etapa escolar]
Protocol dislèxia i TDAH
Lunes, 10 de Diciembre de 2012 19:49
Fa poc ens vam assabentar per organismes institucionals i per la premsa que està a punt de sortir a la llum un nou Protocol d'actuació per adaptar l'escolaritat a alumnes que presentin dificultats de TDAH com a alumnes amb necessitats educatives especials. Hi ha un cert desconcert perquè mentre en uns casos es recomana l'ajuda escolar en d'altres es desestima. No hi ha criteris comuns i clars d'actuació i això fa que els pares necessitin la informació per saber que han de decidir com a millor mesura per al futur del seu fill. En els cursos d'Educació Primària, el PI (Pla Individualitzat) s'aplica per a les dificultats de codificació semàntica de la lecto-escriptura en la dislèxia i dificultats de planificació i dispersió en el TDAH. Però això pren èmfasi en especial a l'Ensenyament Secundari i al Batxillerat, quan el nivell acadèmic augmenta i no s'arriba a assolir el nivell per aprovar l'escolaritat. Aquest PI permet l'aplicació d'un protocol d'actuació durant els cursos necessaris, es pot aplicar també al Batxillerat i pot finalitzar amb la petició de l'estudi de cada cas per accedir a la Selectivitat on un Tribunal accepta o denega la petició. Les dades de presentació finalitzen el 31 de gener i és ara quan es prepara la documentació: full de sol.licitud, pla individualitzat i informe mèdic-psicològic del centre que el tracta.
Desafiament [Trastorn de conducta, en etapa escolar]
Miércoles, 28 de Noviembre de 2012 16:41
Són nens que presenten un tipus de comportament constant on l’actitud tendeix a ser negativista, desafiant, desobedient, provocadora i en molts casos hostil, dirigida principalment a les figures d’autoritat. Entre els principals símptomes, tenim:
- Els excessos de ira i còlera ( rebequeries )
- Discussions freqüents, amb adults principalment, però també amb nens de la seva edat.
- Desafien activament o es neguen a complir les demandes o normes del seus educadors.
- Porten a terme actes deliberats que molesten a altres persones.
- Acusen els altres dels seus propis errors o problemes de comportament.
- Es senten fàcilment molestats pels altres.
- S’enfaden ràpid i son ressentits.
- Són rancorosos o venjatius.
Per últim, comentar que la conducta d’oposició pot prendre diferents formes, des de la passivitat extrema ( no obeir com a costum i no fer res al respecte ), a l’altre extrem, com seria en forma de verbalitzacions de caràcter negatiu, amb insults, agressions i hostilitat amb resistència física i agressivitat cap a les figures d’autoritat en general.
Alteraciones de las conductas educativas alimentarias [Primera infancia]
Miércoles, 28 de Noviembre de 2012 15:52
Un patrón anómalo de alimentación, la preocupación por el peso o las enfermedades que producen pérdida de peso ponen en alerta a los padres, que buscan muchas veces angustiados soluciones para hacer comer al niño. Muchas veces los padres no disponen de nociones adecuadas de alimentación o las establecen demasiado rígidas, insisten excesivamente en los modales o en la disciplina, o presentan angustia.
Todo ello les conduce a persuadirlo, distraerlo, sobornar-lo, inventar juegos muy singulares, atemorizarlo, castigarle, darle comidas entre horas o dejarlo escoger el menú. Estas acciones generalmente mantienen el problema. Los métodos negativos generan aversión a las horas de comida, y los otros métodos hacen entender al niño que puede manipular el entorno y disponer de su atención cuando no come bien. Hay que flexibilizar las metas alimentarias, no mostrar ansiedad, tener horarios en la alimentación, no dar comidas entre horas, mostrar naturalidad en las comidas, elogiar la buena conducta, hacer atractiva la comida, respetar la tolerancia a los alimentos, las pequeñas aversiones, y el proceso de reafirmación del niño en la comida propio de cada etapa.
Las pautas educativas son imprescindibles en este proceso, en el que fácilmente los niños pueden acabar aprendiendo que las horas de comida son el ambiente ideal para llamar la atención.
Niños que dicen basta a la crisis
Jueves, 08 de Noviembre de 2012 08:42
Colaboración de Dr. Jordi Sasot, en un blog del periódico "El País", "De mamas & de papas".
"Los niños menores de 10 años la sufren más que la entienden. La crisis en lo que representa una situación de pérdida la entienden a partir de las vivencias de sus padres y de como estos pueden cambiar sus comportamientos o emociones en relación a ellos", explica Dr. Jordi Sasot, pediatra y psiquiatra infanto-juvenil. "Uno de los grandes problemas educativos actuales es la sobreprotección. Los adultos actuales pensamos que los niños no deben enfrentarse a ciertas realidades, hace años se hablaba de “traumas” y de sus consecuencias futuras. Hay que saber vivir las situaciones frustrantes sin esconderlas, hay que enseñarles ya de pequeños que la técnica del avestruz no funciona".
Intervenció infantil precoç
Miércoles, 07 de Noviembre de 2012 17:48
Una de les publicacions més consultades pels pares a USA és “Washington Parent” pels articles del NIMH (National Institute Mental Health) principal grup de recerca i investigació des de la ciutat de Bethesda. Les seves últimes recerques es realitzen sobre la “intervenció primerenca”. En etapes preescolars de 0 a 6 anys els principals trastorns es poden identificar amb les proves corresponents de desenvolupament cognitiu, maduració, llenguatge i conducta adaptativa. Això permet establir un correcte diagnòstic en edats preescolars, oferint el tractament d’intervenció adequat.
Aquesta mateixa setmana venia a consulta un nen de quatre anys que va caminar als 16 mesos i parlava menys de 10 paraules als dos anys, feia ecolàlies i repetició de sons. També, quan va iniciar l’educació infantil, amb el contacte amb altres nens no interactuava i presentava dificultats d’hàbits i socialització.
Els pares van fer una primera consulta i explicaven que els havien dit que tornessin als 6 anys. No convençuts demanaven de nou una altra opinió ja que des de de l’escola i l’entorn familiar més proper els comentaven que hi havia solucions. Treballar amb programes d’intervenció primerenca ajuda a la maduració. Tranquil.litzar els pares o ajudar els nens?, o millorar la maduració fent les dues coses a l’hora.