TDAH genètica i entorn

Viernes, 28 de Marzo de 2014 09:09

Ahir a la tarda uns pares van portar a consulta en Joan, diagnosticat de TDAH tipus combinat i amb evolució correcta. El motiu de consulta va ser també parlar del seu germà petit, que començava a manifestar els mateixos problemes a l'escola.

Els pares preocupats, em van plantejar el que els havia dit l'orientadora escolar: "El Pere està molt alterat a l'aula, no para quiet, molesta i no atén, està com bloquejat, és el seu segon fill i es repeteixen els problemes, no deu ser que hi ha problemes familiars? la solució de vegades no és donar medicines, intentin millorar la seva tasca educativa i pensin què és el que els pot fer portar-se malament, perquè fins que no sapiguem el que porten dins, i ho treguin, no milloraran".

Els pares estaven seriosos, desorientats i amb un alt sentiment de culpa, ja que a més que educaven probablement malament, els seus fills tenien un problema de fons i a sobre estaven donant medicació al germà gran per tapar -figura- la situació, que pel que deia l'orientadora seguia sense resoldre. Els pares em van començar a preguntar: "està segur doctor? ens estem equivocant?..."

Espero poder-los explicar la meva resposta el proper dia.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1408
28 de Març del 2014

Orientació a l'escola

Viernes, 14 de Marzo de 2014 08:55

L'escola pot ser un lloc molt important per a la contenció i l'educació del nen amb trastorn per dèficit d'atenció o pot ser també el lloc on es presentin els primers símptomes d'inadaptació i de fracàs personal, que és molt més greu que el fracàs escolar. Per tant, hem d'incloure l'escola al pla de tractament multimodal.

Per poder enfocar qualsevol acte d'orientació escolar, els professors necessiten com a primer objectiu conèixer la capacitat que li pot demanar al seu alumne. Com es veu afectada aquesta capacitat pel seu problema atencional, per tal d'estructurar i organitzar les tasques quan són massa difícils, de llarga durada o bé oferir la supervisió necessària. Trobar estratègies per millorar l'atenció de l'alumne millora la seva conducta disruptiva i al mateix temps rescata la seva autoestima. Per tal d'afavorir aquesta posada en marxa comptem amb l'aplicació del que s'anomena Pla Individualitzat, que presentant a l'escola un informe diagnòstic que verifiqui aquesta necessitat d'ajuda, es pot demanar en l'educació Primària, Secundària i Batxillerat segons l'actual llei d'educació.

Si ens ajuden, estudiem

Viernes, 28 de Febrero de 2014 10:38

Al matí parlava amb una mare que no sabia què fer amb la seva filla de 16 anys.

S'havia enamorat i a més tenia una "mala època". Tot plegat havia produït una desmotivació absoluta cap als estudis amb la corresponent indolència i passivitat adolescent cap al tema. "Volia deixar d'estudiar"... "Què fem amb una adolescent de 16 anys tot el dia desocupada i sense fer res?".

Discussions des de primera hora, mal humor, apatia. Com més indolència de l'adolescent, més pressió, angoixa i frustració de la pròpia mare, va implícit en la situació.

A la tarda, parlava amb una directora d'escola que aplica la tècnica de fer cinc avaluacions i ajustar el currículum escolar a aquests adolescents que estan a punt d'abandonar, que qualsevol revés vital (separacions, problemes econòmics o laborals dels pares, temes de salut) fan que es trenqui el seu equilibri a l'hora d'afrontar i madurar.

És iatrogènia aplicar el ritme acadèmic normal a algú que s'ha deprimit? Per fi adaptem la situació a les necessitats dels alumnes. I és que les crisis han d'ajudar a madurar i no haurien de ser un motiu per perdre's a l'adolescència.

Obsessions: nens i adolescents

Viernes, 14 de Febrero de 2014 09:17

Al llarg de l'etapa escolar els nens o adolescents es poden mostrar preocupats per diferents motius (els exàmens, la relació amb els amics, la imatge personal...).

És a dir, poden presentar-se ideacions o preocupacions mínimament obsessives de caràcter benigne i que no requereixen cap mena d'intervenció.

Les obsessions tenen un valor clínic quan es tradueixen en pensaments repetitius de caràcter impulsiu, recurrents, persistents i excessius que no es poden controlar, causant una elevada ansietat i alteració del benestar personal.

Molts cops aquestes obsessions s'acompanyen d'actes repetitius o compulsius (per exemple, ordenar repetidament i de forma excessivament perfeccionista i simètrica uns determinats objectes, rentar-se contínuament les mans encara que estiguin prou netes, realitzar una acció un número determinat de vegades, etc.).

Aquestes obsessions (pensaments) i compulsions (actes) que interrompen significativament les activitats quotidianes i alteren el propi benestar, poden constituir un Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC), trastorn ja de rellevància no específicament emocional i que requereix d'intervenció mèdica i psicològica especialitzada.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1402
14 de Febrer del 2014