Una consulta freqüent a consulta en l'àmbit de la psicologia infantil i adolescent té a veure amb l'ús excessiu dels videojocs, mòbils o aparells electrònics en general que fan servir els nens i adolescents durant la temporada d'escola.
Els dubtes sorgeixen entorn si s'ha de ser permissiu o taxatiu en el control que es realitza com a pare o mare sobre el mòbil, tablet, consola o ordinador. Si s'ha de permetre algunes hores durant la setmana o si s'ha de limitar als caps de setmana i tant en un cas com l'altre, quin nombre d'hores i segons què.
La resposta, en aquest cas, no és universal. No serà igual per a tots els nens i nenes. La primera idea important a considerar és que s'haurà de ser flexible amb les normes i actituds segons l'edat del nen o nena i en funció també del seu grup de referència. Això vol dir que a mesura que entri i avanci en l'etapa de l'adolescència caldrà fer un esforç en traspassar la responsabilitat i control sobre la gestió del temps en aquest adolescent així com caldrà tenir en compte els horaris i modes de socialitzar del seu grup d'amistats. És a dir, si el grup d'amistats socialitza a través de videojocs o aplicacions mòbils, caldrà ser permissiu en aquest sentit per no tancar la porta a aquesta socialització, sempre i quan no influeixi en el seu rendiment escolar, que caldrà que s'entengui com a prioritari.
De totes maneres, i com a mesures més globals, voldríem esmentar dues pautes de mínims i màxims, que poden ser útils per als pares. La primera de totes és que el mòbil i els videojocs no poden suposar més de la meitat del temps lliure de la persona que en fa ús. En el temps lliure ha d'haver-hi espai per a les responsabilitats, l'estudi i l'oci divers, o en altres paraules, videojocs sí, però no només videojocs, s'han d'incorporar altres modes d'entreteniment (entre ells, serà important incorporar activitats que no siguin sedentàries, com l'esport). En l'etapa d'adolescència més avançada (entorn dels 14-15 anys) cap endavant, els mateixos adolescents cal que siguin conscients del seu propi ús del temps, responsables i conseqüents, i com a pares incentivar-ho en la mesura del possible. Per a aquests objectius existeixen apps per a poder registrar el temps i fer un ús més racional del mateix: QualityTime o Moment, per exemple. En nens més petits els pares són qui hauran d'establir les normes i assegurar que s'acompleixin, pel que la supervisió haurà de ser més rígida.
L'altra idea és assegurar que els videojocs i els mòbils no influeixen en rutines bàsiques com pot ser les rutines alimentàries o del son. Per tant, dues hores abans de l'hora fixada per anar a dormir, les activitats que es realitzen és aconsellable que no siguin electròniques o excessivament estimulants (videojocs, vídeos, tablets, etc.), sinó que es pugui incorporar altres tipus d'activitats més monòtones o no tan «activadores», com pot ser la lectura. Així mateix, és aconsellable que els mòbils i altres dispositius electrònics no estiguin presents en hores d'àpats com el sopar o el dinar, per cap membre de la família i aprofitar així una necessitat diària per a convertir-la en una rutina positiva d'atenció i interacció entre els membres de la família, on ens mirem als ulls i no a les pantalles.
Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil