Ens hem -o ens han- organitzat una vida activa, intensa, plena d'agendes, viatges pot ser?, dinars o sopars, trobades, actes que no permeten el que és més important, gaudir del nostre temps. Des que ens aixequem anem amb retard i per fi arribem a la nit.

Allà està el nostre fill adolescent, o a vegades més d'un, que ha passat la tarda sol, dormitant davant la TV, connectat a Internet, jugant amb videojocs, i cada cop menys, fent una volta amb els seus amics. Necessitem arribar, posar-nos còmodes i deixar-nos portar. El més oposat al diàleg, al fet d'escoltar-nos de forma viva i interessada, o si més no, debatre sobre algun tema interessant.

Volem saber com educar? Però no podem donar una educació de microones. Educar bé, com tot el que es fa bé, requereix també el seu temps. Les trucades de mares o pares missing, també nens clauer i si més no pares caixer automàtic. Com és Nadal i és temps  de demanar als Reis. Per què no recuperar-ho aquests dies i tirar de la manta i fer sofà i fer alguna cosa junts i compartir jocs i tot el que vulguem, però no oblidem dir que el millor és estar junts.

Ho, ho, ho, és el millor regal de tots!!

Rosa Mª Ibañez
Psicòloga clínica
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1444
11 de Desembre de 2014