A vegades perdem el control de la situació i podem actuar guiats per la desinformació, l'estrès o cansament quan intentem corregir els nostres fills. Per aquest motiu, per una bona relació és molt saludable que revisem com reaccionar. Utilitzar un llenguatge que promogui el canvi és constructiu. Frases tals com "mai fas cas", "sempre et portes malament", "ets un desastre" generen un ambient conflictiu. En el càstig no s'ha de dir "no facis això", es millor indicar "podries haver fet això..." i donar opcions múltiples i més d'una si cap, perquè no es repeteixi la conducta. El càstig amb petits ha de ser breu, concís, immediat, causa-conseqüència i es recomana "minut x any"; és suficient en nens petits menors de 6 anys i s'ha de complir sobretot. Elogiar-lo quan aconsegueix aprendre una bona conducta i donar-li estratègies complementa el correcte equilibri i ajuda al seu desenvolupament restablint l'autoestima. Un càstig no serveix per res, si no queda clar com des deu actuar en la pròxima ocasió on succeeixi el mateix. Tancar la situació que genera el conflicte és aconseguir que reflexioni sobre el que li volem dir.