Les pors formen part del desenvolupament del nen, li proporcionen mitjans d'adaptació aIs estímuls estressants, capacitat d’afrontament i maduresa cognitiva. Convé diferenciar les pors normals, que desapareixen espontàniament sense interferir en el funcionament quotidià del nen i que es presenten de forma lleu, de les pors patològiques o fòbies, que requereixen avaluació i intervenció específica.

Per qualificar una por de fòbica, haurem d'observar que està fora de l’edat evolutiva d’aparició   que l’estat de por es desproporcionat a la situació d‛origen (amb una intensitat desmesurada i amb un comportament desadaptatiu), que hi ha malestar significatiu davant l'estímul desencadenant, signes evidents d’evitació de la situació temuda i anticipació negativa de la possible aparició de la por o de l'estímul temut.

La por, per tant, es presenta com excessiva i irracional. Si observem a mes que la por és produïda per un estímul o situació específics i és molt aguda, així com persistent en el temps, constituirà una fòbia específica.

Les pors excessives o fòbies, amb ajut especialitzat mitjançant psicoteràpia d'orientació cognitivoconductual, tenen habitualment un molt ben pronòstic.