No vull anar de colònies

Jueves, 05 de Junio de 2014 15:09

colonies escolars estiuL'ansietat per separar-se dels pares és adaptativa en l'etapa entre els 6 i 24/36 mesos, en la qual l'infant se sent insegur en allunyar-se dels pares. A partir del moment en què el nen comença a parlar i socialitzar-se l'ansietat disminueix.

Hi ha un procés clínic anomenat ansietat de separació en el qual el nen té por d'afrontar la separació dels seus pares. Encara que això pot tenir una relativa importància en l'etapa preescolar, ja no és així dins l'etapa d'educació primària.

Perquè un nen/a presenti aquest tipus d'alteració emocional s'han de donar tres d'aquestes situacions i han de perdurar més d'un mes:

  • Excessiu malestar quan sols pensa en la separació
  • Gran preocupació per perdre les seves figures parentals i pensar que puguin prendre mal.
  • Gran preocupació perquè pugui haver-hi un esdeveniment important que els separi.
  • Resistència a anar a l'escola i/o colònies escolars.
  • Resistència a anar-se'n a dormir sense les figures parentals.
  • Queixes somàtiques en separar-se dels seus pares.

Cal valorar aquests aspectes per diferenciar actituds fruit de la sobreprotecció, de senyals d'alarma psicopatològica que requereixen d'intervencions no sols educatives.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1418
6 de Juny del 2014

 

App pediàtrica - Psico Guia

Viernes, 23 de Mayo de 2014 08:54

Psico-Guia-iPhone-300Poder tractar un problema psicològic quan comença a donar senyals d'alarma en un moment inicial ens permet, en la majoria dels casos, aconseguir una precoç i millor resposta terapèutica. Prevenir, és a dir, anticipar-se, és bàsic en salut mental infantil i adolescent.

Què és un senyal d'alarma? Entenem per senyal d'alarma en salut mental infantojuvenil aquell signe, símptoma o conjunt de manifestacions que si apareixen a una determinada edat ens han de fer pensar immediatament en un possible trastorn psicològic.

Una de les principals raons per les quals els nens o adolescents no són diagnosticats puntualment quan pateixen un trastorn psicològic és perquè els pares tendeixen a confondre "els primers senyals d'alarma de problemes psicològics amb problemes de maduresa benigna del comportament" i consideren que certs comportaments són normals, sense ser-ho, durant les etapes inicials del seu desenvolupament.

A aquest nivell aconsellem utilitzar l'app per a mòbil "Psico Guia", instrument creat a la nostra unitat i que reuneix els principals senyals d'alarma en salut mental infantojuvenil durant la primera infància, etapa escolar i adolescència.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1416
23 de Maig del 2014

 

Trastorns de l'atenció i subtipus

Viernes, 09 de Mayo de 2014 07:29

dificultad estudiosSota el rètol de problemes atencionals s'han inclòs la distracció sobre tasques de l'atenció selectiva, l'atenció dividida, l'atenció alternant i l'atenció sostinguda, probablement la més determinant en dificultats acadèmiques. Es queixen que el nen falla en l'atenció dels petits detalls, que té dificultat a mantenir l'atenció en les diferents activitats, sembla que no escolti quan se li parla directament, no segueix les instruccions i no finalitza les tasques escolars i no per negativisme, té dificultats en organitzar les seves activitats, evita feines que requereixen un esforç mental sostingut, perd coses sovint, es distreu davant d'estímuls externs.

Cal també identificar bé els alumnes que poden presentar un trastorn restrictiu de l'atenció, són nens que presenten les següents característiques:

  • Baixa velocitat de processament de l'informació, són nens excessivament lents.
  • Dificultats en atenció selectiva, no poden respondre davant d'un estímul i ignorar d'altres al mateix temps.
  • Major afectació de la memòria de treball.
  • Dificultats epicrítiques, on la seva psicomotrocitat fina es més immadura.
Rosa Mª Ibañez
Psicòloga clínica
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1414
9 de Maig de 2014

 

   

Motivació: la granota sorda

Viernes, 25 de Abril de 2014 09:04

motivation-level0Els nens i adolescents són més sensibles als canvis estacionals.

L'astènia primaveral apareix amb freqüència després d'un període de vacances breu. També els afecta més el que els diem. I és que la motivació l'eduquem perquè arribi de l'exterior de forma extrínseca. Sovint diem a veure si fent un esport, una sorpresa, una paga, el motivem i treu millors notes. Però on és la clau de la motivació?

Un grup de granotes passejava per bosc quan una va caure en un forat. Totes les altres preocupades es van reunir al voltant i li cridaven com n'era de profund el forat, però ella era sorda i entenia el contrari i no es va donar per vençuda.

Va saltar cada vegada més amunt i en un esforç increïble va aconseguir sortir. Passats uns instants de silenci, va explicar que com era sorda pensava que l'havien estat animant.

És la motivació un aspecte intrínsec que té a veure a confiar en un mateix, o també influeix l'exterior? Com afecta el que els arriba des de fora?

No en podem prescindir de cap de les dues, ja que qualsevol esforç i més en el tema escolar precisa de molta motivació!

Rosa Mª Ibañez
Psicòloga clínica
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1412
25 d'Abril de 2014
 

TDAH genètica i entorn II

Miércoles, 23 de Abril de 2014 08:04

we-can-help-adhdEl TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament amb una alta càrrega genètica, així doncs trobem antecedents familiars en 4 de cada 5 famílies estudiades.

Davant d'una situació familiar en què els símptomes d'hiperactivitat, manca de control de l'impuls, dificultats d'atenció i baixes funcions executives es repeteixen en algun altre fill, hem de plantejar-nos que amb molta probabilitat ens trobem davant d'una família amb una alta càrrega hereditària.

Evidentment aquests casos són complexos i la dinàmica emocional i l'estrès familiar s'altera, però hem de ser curosos a no confondre els problemes emocionals amb el TDAH, no podem confondre les conseqüències amb les seves causes.

Diferenciar els dos aspectes és bàsic en l'assoliment d'una millor resposta adaptativa, no és que hi hagi un problema o un altre, tots dos existeixen i han de cuidar-se, però molt difícilment trobarem millores si oferim respostes parcials que obliden aspectes fonamentals de la maduració cerebral.

La ciència avança i per sort en neurologia i psiquiatria ja hem superat l'època en què s'insistia que la terra era plana, avui podem començar a diferenciar les causes de les seves conseqüències.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1410
11 d'Abril del 2014

   

Página 10 de 21

<< Inicio < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Siguiente > Fin >>

La información proporcionada en esta web, es sólo para su conocimiento general y no es sustitutivo de consejos médicos o profesionales para condiciones médicas específicas. Usted no debe utilizar esta información para diagnosticar o tratar ningún problema de salud o enfermedad sin consultar a un profesional médico.

Web actualitzada el Viernes 13 Julio 2018, 11:17