ENTRADES POPULARS
- Protocol dislèxia i TDAH
- Profesor por un día
- TDAH: El protocol ja és aquí
- Trastornos de conducta en la escuela
- Niños que dicen basta a la crisis
- 2ª Jornada TDAH
- Què és un trastorn psicòtic? (Adolescència)
- Enuresi nocturna i encopresi
- Alteraciones de las conductas educativas alimentarias [Primera infancia]
- Desafiament [Trastorn de conducta, en etapa escolar]
Estudiar en PDF
Jueves, 19 de Junio de 2014 13:45
Aquesta setmana visitava una família que per motius laborals han estat vivint als EUA. El seu fill nascut allà presentava un ADD, Attention Deficit Disorder, el que s'anomena un TDA aquí. Era evident que li recomanaven continuïtat en el tractament terapèutic i en la reeducació de les seves dificultats en especial en lectoescriptura i atencionals com figurava a l'informe. El sorprenent va ser quan va explicar amb tota naturalitat que estudiava, no en format llibre imprès sinó en PDF, amb uns auriculars i ordinador podria llegir el text a l'hora que l'escoltava. Això facilitava una millor comprensió oral i escrita, ja que l'arribada de la informació venia per doble via, coincidint l'atenció visual i l'atenció auditiva. Explicaven que això augmentava de forma molt satisfactòria el seu rendiment i motivació. A la pregunta d'on adreçar-se per aconseguir un material similar es van sorprendre que aquí no fos tan freqüent trobar-ho. El handicap és com a reflexió, si en altres països és possible i si els nostres estudiants a les facultats ja estudien la majoria amb el sistema digital. No puc per menys pensar en ell i com el canvi de vida li ha ocasionat un problema.
No vull anar de colònies
Jueves, 05 de Junio de 2014 15:09
L'ansietat per separar-se dels pares és adaptativa en l'etapa entre els 6 i 24/36 mesos, en la qual l'infant se sent insegur en allunyar-se dels pares. A partir del moment en què el nen comença a parlar i socialitzar-se l'ansietat disminueix.
Hi ha un procés clínic anomenat ansietat de separació en el qual el nen té por d'afrontar la separació dels seus pares. Encara que això pot tenir una relativa importància en l'etapa preescolar, ja no és així dins l'etapa d'educació primària.
Perquè un nen/a presenti aquest tipus d'alteració emocional s'han de donar tres d'aquestes situacions i han de perdurar més d'un mes:
- Excessiu malestar quan sols pensa en la separació
- Gran preocupació per perdre les seves figures parentals i pensar que puguin prendre mal.
- Gran preocupació perquè pugui haver-hi un esdeveniment important que els separi.
- Resistència a anar a l'escola i/o colònies escolars.
- Resistència a anar-se'n a dormir sense les figures parentals.
- Queixes somàtiques en separar-se dels seus pares.
Cal valorar aquests aspectes per diferenciar actituds fruit de la sobreprotecció, de senyals d'alarma psicopatològica que requereixen d'intervencions no sols educatives.
Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1418
6 de Juny del 2014
App pediàtrica - Psico Guia
Viernes, 23 de Mayo de 2014 08:54
Poder tractar un problema psicològic quan comença a donar senyals d'alarma en un moment inicial ens permet, en la majoria dels casos, aconseguir una precoç i millor resposta terapèutica. Prevenir, és a dir, anticipar-se, és bàsic en salut mental infantil i adolescent.
Què és un senyal d'alarma? Entenem per senyal d'alarma en salut mental infantojuvenil aquell signe, símptoma o conjunt de manifestacions que si apareixen a una determinada edat ens han de fer pensar immediatament en un possible trastorn psicològic.
Una de les principals raons per les quals els nens o adolescents no són diagnosticats puntualment quan pateixen un trastorn psicològic és perquè els pares tendeixen a confondre "els primers senyals d'alarma de problemes psicològics amb problemes de maduresa benigna del comportament" i consideren que certs comportaments són normals, sense ser-ho, durant les etapes inicials del seu desenvolupament.
A aquest nivell aconsellem utilitzar l'app per a mòbil "Psico Guia", instrument creat a la nostra unitat i que reuneix els principals senyals d'alarma en salut mental infantojuvenil durant la primera infància, etapa escolar i adolescència.
Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1416
23 de Maig del 2014
Trastorns de l'atenció i subtipus
Viernes, 09 de Mayo de 2014 07:29
Sota el rètol de problemes atencionals s'han inclòs la distracció sobre tasques de l'atenció selectiva, l'atenció dividida, l'atenció alternant i l'atenció sostinguda, probablement la més determinant en dificultats acadèmiques. Es queixen que el nen falla en l'atenció dels petits detalls, que té dificultat a mantenir l'atenció en les diferents activitats, sembla que no escolti quan se li parla directament, no segueix les instruccions i no finalitza les tasques escolars i no per negativisme, té dificultats en organitzar les seves activitats, evita feines que requereixen un esforç mental sostingut, perd coses sovint, es distreu davant d'estímuls externs.
Cal també identificar bé els alumnes que poden presentar un trastorn restrictiu de l'atenció, són nens que presenten les següents característiques:
- Baixa velocitat de processament de l'informació, són nens excessivament lents.
- Dificultats en atenció selectiva, no poden respondre davant d'un estímul i ignorar d'altres al mateix temps.
- Major afectació de la memòria de treball.
- Dificultats epicrítiques, on la seva psicomotrocitat fina es més immadura.
Motivació: la granota sorda
Viernes, 25 de Abril de 2014 09:04
Els nens i adolescents són més sensibles als canvis estacionals.
L'astènia primaveral apareix amb freqüència després d'un període de vacances breu. També els afecta més el que els diem. I és que la motivació l'eduquem perquè arribi de l'exterior de forma extrínseca. Sovint diem a veure si fent un esport, una sorpresa, una paga, el motivem i treu millors notes. Però on és la clau de la motivació?
Un grup de granotes passejava per bosc quan una va caure en un forat. Totes les altres preocupades es van reunir al voltant i li cridaven com n'era de profund el forat, però ella era sorda i entenia el contrari i no es va donar per vençuda.
Va saltar cada vegada més amunt i en un esforç increïble va aconseguir sortir. Passats uns instants de silenci, va explicar que com era sorda pensava que l'havien estat animant.
És la motivació un aspecte intrínsec que té a veure a confiar en un mateix, o també influeix l'exterior? Com afecta el que els arriba des de fora?
No en podem prescindir de cap de les dues, ja que qualsevol esforç i més en el tema escolar precisa de molta motivació!