Comunicació amb els fills

Martes, 20 de Octubre de 2015 08:35

Cada tarda a la sortida de milers d’escoles, quan els nens marxen cap a casa o a fer activitats extraescolars, ens trobem amb la mateixa imatge. Pràcticament tots els pares fan les mateixes preguntes als seus fills: “com t’ha anat avui?”, “què has fet?”, ”t’has portat bé?”. I les respostes dels més menuts, de mica en mica, van convertint-se en una de sola: “bé”.

I això per què és així? És ben senzill. Perquè no fem les preguntes adequades. Tot això fa que la comunicació entre pares i fills es pugui convertir en una espècie de monòleg o bé amb respostes monosil·làbiques per part dels nens. I com podem millorar la fluïdesa i, per tant, que els nostres fills observin en els seus pares un major interès i comprensió per allò que els hi succeeix durant el seu dia a l’escola?

No hi ha cap fórmula concreta per millorar-ho. Però si que intentar tenir una conversa basada en diferents preguntes, que li permetin al nen esplaiar-se molt més, farà que el diàleg entre pares i fills tingui molt més recorregut. Queda clar també que no es tracta de fer un interrogatori al nen. És per aquest motiu que la conversa i el tipus de pregunta ha d’anar variant diàriament. És per això que aquestes preguntes permeten als pares començar converses més profundes què els permetrà conèixer molt millor com viuen els seus fills el dia a dia a l’escola. Cal destacar que cada nen necessitarà el seu ritme i el seu temps per tal d’explicar les seves coses i és important que els pares siguin pacients.

I quines preguntes podem fer als nostres fills? N’hi ha milers. Nosaltres volem plasmar una petita mostra:

• Què és el més entretingut que has fet avui? I el que t’ha avorrit més?
• T’avorreixes a classe? Hi ha alguna cosa que t’agradaria fer perquè no sigui tan avorrida?
• Ha passat quelcom que t’hagi fet molt feliç?
• A què has jugat avui? Amb qui? T’ho has passat bé?
• Quin és el joc al que t’agrada més jugar durant l’hora del pati?
• Alguna persona t’ha fet enfadar avui?
• Avui has ajudat a algú? Has sigut capaç de demanar ajuda si ho has necessitat?
• Hi ha algú que no és amic teu però que a tu t’agradaria que ho fos? Què faries per poder ser amic seu?
• Algú t’ha demanat que guardis algun secret?
• Què és el que t’ha costat més fer avui a classe? I el que més t’ha agradat fer?
• Què creus que li agrada més a la teva professora de tu?
• Hi ha alguna cosa que puguis fer per millorar a classe?

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil

Carles Patris Gustems
Psicòleg Clínic Infanto-Juvenil

Síndrome d'Alienació Parental

Martes, 06 de Octubre de 2015 14:55

La Síndrome d’Alienació Parental (SAP) és objecte de polèmica temps ençà. No entrarem a debatre-ho sinó que intentarem explicar el significat d’aquest terme que va crear Richard Garner l’any 1985. Segons aquest professor de psiquiatria, el SAP és un desordre psicopatològic on el nen, de forma reiterada, denigra, humilia i insulta sense cap mena de justificació a un dels seus progenitors. Això es produeix degut a que un dels progenitors, mitjançant estratègies diverses, transforma la consciència del nen per tal de impedir, obstaculitzar, o fins i tot destruir, el vincle amb l’altre progenitor.

Cal parlar d’indicadors i no pas de símptomes quan esmentem el SAP. Alguns d’ells serien els següents:

• Un dels progenitors impedeix que l’altre vegi al fill o convisqui amb ell.
• Desvaloritzar i insultar a l’altre progenitor davant el fill.
• Ridiculitzar els sentiments del fill envers l’altre progenitor.
• Incentivar les conductes despectives i de rebuig cap a l’altre progenitor.
• Mentir sobre l’altre progenitor.

Tot això sí que pot desencadenar en altres trastorns tipificats per les institucions de salut mental. I és que els menors poden viure les visites amb l’altre progenitor de forma molt ansiosa. De la mateixa manera en el transcurs entre visites poden aparèixer malsons i altres trastorns del son, així com també trastorns alimentaris.

A nivell conductual també poden aparèixer comportaments agressius i conductes d’evitació per tal de no afrontar aquestes visites. A més, també és molt significatiu que fan servir un llenguatge i expressions pròpies d’adults.

Així també manifesten diversos tipus de por, com per exemple, que el progenitor amb qui viuen l’abandoni o que no l’estimi. Pot ser, a més, que mostrin dificultats en la expressió i comprensió de les seves emocions, també en alguns casos saben expressar-les de forma correcta i en d’altres són incapaços de gestionar-les o fer-les visibles. Totes aquestes variables condicionen la seva maduració emocional.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil

Carles Patris Gustems
Psicòleg Clínic Infanto-Juvenil

Nens i telèfons mòbils

Martes, 14 de Julio de 2015 08:08

Avui l'smartphone s'ha tornat un company inseparable per a tots, també per als petits. I l'ús, o en alguns casos l'abús, afecta el nostre cervell. Així podem destacar que estudis recents conclouen que el seu ús té un impacte en el desenvolupament social i emocional dels nens. En alguns casos, fins i tot, els canvia el caràcter i apareixen canvis en els patrons de son.

Erròniament amb aquest patró educatiu estem regulant la conducta dels nens per calmar-los i distreure'ls. El dubte sorgeix quan ens plantegem quins mecanismes propis desenvoluparan d'adults per autorregular les seves conductes i emocions? La resposta a aquesta qüestió és que, amb tota probabilitat, copiaran el model virtual que han après dels seus pares i, per tant, faran servir aquesta tecnologia per calmar-se i distreure's. I no sols això, amb l'ús d'aquesta segona memòria com a segon cervell, els estudis confirmen que es provoca que la cognició es torni menys analítica i tingui més dificultats per resoldre problemes.

El motiu és ben senzill: no ens esforcem a recordar i pensar segons què, ja que es pot aconseguir qualsevol informació de manera immediata. Estem deixant de pensar i... estem tolerant l'abús de l'smartphone en els nens?

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1474
9 Juliol del 2015

El síndrome del nen destronat

Viernes, 12 de Junio de 2015 08:22

Té sis anys i un germà de tres que encanta a tots, que acapara protagonisme i, naturalment, li té gelosia. No suporta que li toquin les seves joguines o l'imiti.

Necessitem eines emocionals per saber com gestionar-ho, per exemple, si no vol deixar-li un joc, donar-li un altre.

A vegades, encara que els pares ajudin a la bona relació, el nen sent una distància afectiva cap al germà petit, sent que és un nen destronat. De sobte tot canvia i un altre és més centre d'atenció per les seves ocurrències.

Per pal·liar aquests efectes hem de deixar que col·labori per contrarestar el canvi, ajudar a preparar el biberó, triar-li la roba, provar el bany, fer-li un dibuix, deixar-li alguna roba, regalar-li una cullera, petites donacions per aprendre a compartir.

Els pares han de remarcar quina sort tenen de la seva ajuda com vigilar-lo i sobretot destacar que és molt millor ser gran perquè pot jugar amb nosaltres i fer moltes activitats divertides com anar amb bicicleta. Destacar, en definitiva, aquests beneficis de ser gran per anar creant un vincle fratern afectiu lluny de rivalitats.

Rosa Mª Ibañez
Psicòloga clínica
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1470
11 de Juny de 2015