Aquesta setmana visitava una família que per motius laborals han estat vivint als EUA. El seu fill nascut allà presentava un ADD, Attention Deficit Disorder, el que s'anomena un TDA aquí. Era evident que li recomanaven continuïtat en el tractament terapèutic i en la reeducació de les seves dificultats en especial en lectoescriptura i atencionals com figurava a l'informe. El sorprenent va ser quan va explicar amb tota naturalitat que estudiava, no en format llibre imprès sinó en PDF, amb uns auriculars i ordinador podria llegir el text a l'hora que l'escoltava. Això facilitava una millor comprensió oral i escrita, ja que l'arribada de la informació venia per doble via, coincidint l'atenció visual i l'atenció auditiva. Explicaven que això augmentava de forma molt satisfactòria el seu rendiment i motivació. A la pregunta d'on adreçar-se per aconseguir un material similar es van sorprendre que aquí no fos tan freqüent trobar-ho. El handicap és com a reflexió, si en altres països és possible i si els nostres estudiants a les facultats ja estudien la majoria amb el sistema digital. No puc per menys pensar en ell i com el canvi de vida li ha ocasionat un problema.