L'ansietat per separar-se dels pares és adaptativa en l'etapa entre els 6 i 24/36 mesos, en la qual l'infant se sent insegur en allunyar-se dels pares. A partir del moment en què el nen comença a parlar i socialitzar-se l'ansietat disminueix.

Hi ha un procés clínic anomenat ansietat de separació en el qual el nen té por d'afrontar la separació dels seus pares. Encara que això pot tenir una relativa importància en l'etapa preescolar, ja no és així dins l'etapa d'educació primària.

Perquè un nen/a presenti aquest tipus d'alteració emocional s'han de donar tres d'aquestes situacions i han de perdurar més d'un mes:

• Excessiu malestar quan sols pensa en la separació
• Gran preocupació per perdre les seves figures parentals i pensar que puguin prendre mal.
• Gran preocupació perquè pugui haver-hi un esdeveniment important que els separi.
• Resistència a anar a l'escola i/o colònies escolars.
• Resistència a anar-se'n a dormir sense les figures parentals.
• Queixes somàtiques en separar-se dels seus pares.

Cal valorar aquests aspectes per diferenciar actituds fruit de la sobreprotecció, de senyals d'alarma psicopatològica que requereixen d'intervencions no sols educatives.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1418
6 de Juny del 2014