Tristesa, pessimiste i apatía (Adolescència)

divendres, 19 d'octubre de 2012 10:06

pesimista tristeza psicologo apatia psiquiatria doctor adolescenciaL'estat d'ànim de l'adolescent és variable. És freqüent que apareguin estats passatgers de tristesa, pessimisme i apatia. La pròpia autoimatge i autoavaluació fràgils i les actituds i judicis de l'entorn poden ser causes d'aquesta variabilitat. Quan hi ha presència de patologia, la tristesa, el pessimisme i l'apatia es mantenen en el temps, són intenses i interfereixen en la vida diària de l’adolescent.
Els adolescents amb pessimisme excessiu descriuen sentiments de desesperança respecte al futur i senten que no val la pena esforçar-se per res. Estan convençuts que "no són bons", que el món és un lloc difícil, que són incapaços de fer canvis al respecte i senten desesperança i fragilitat.
 
En relació amb l'apatia - manca d'emoció, motivació o entusiasme perllongats en el temps, que es produeix inclús en els àmbits d’interès de l’adolescent -, s'ha d'establir una diferència amb la "mandra" pròpia de l'edat i vinculada a situacions com els estudis i les responsabilitats.
 
En els adolescents amb tristesa, pessimisme i apatia, podem observar també fatiga i anhedònia. La fatiga és un símptoma subjectiu de cansament o de falta d’energia en la major part del temps i en qualssevol tipus d’activitat, encara que amb normalitat de la son. L'anhedònia és una pèrdua del interès o plaer disminuït en totes o gairebé totes les activitats, la major part del temps. Es manifesta per l'abandonament d'activitats usuals i recreatives, així com en un canvi restrictiu de les relacions interpersonals.
 

TDAH i qualitat de vida

divendres, 19 d'octubre de 2012 09:52

tdah psicologo barcelona psiquiatra logopeda trastorno deficit atencion solucion doctorEls nens amb TDAH tenen més dificultats en recordar el passat i evocar aquesta informació en el moment que la necessiten. També el fet d’aprendre de les errades suposa un handicap per a ells. La seva conducta, si la comparem amb el mateix grup d’edat, a l'hora de planificar les tasques i portar a terme els seus plans, o preveure conseqüències futures, és més immediata.
 
Viuen en el moment present. Això comporta que al ser menys reflexius, mostren una actitud de major immaduresa a l'hora de seleccionar el que han de fer o prendre decisions. Sovint alguns les ajornen per por a equivocar-se. Davant d'una situació reaccionen sense dedicar el temps necessari a analitzar els esdeveniments.
 
Aquesta línia de conducta fa que augmenti la probabilitat de precipitar-se i triar una resposta que no seria l'esperada, per exemple, agafar alguna cosa perquè els ha agradat, contestar un adult durant una empipada de forma més reactiva a la mitjana.
 
Millorar amb estratègies el seu autocontrol evita situacions noves, situa els límits i permet una millor responsabilitat.
 
Millorar aquests aspectes implica una millor qualitat de vida per a ells i la seva família.
 
Rosa Mª Ibañez
Psicòloga clínica
 

Un TDAH ben canalitzat

dimecres, 17 d'octubre de 2012 15:42

Tenia deu anys i ja era conegut per les seves entremaliadures, als catorze amb uns amics es va dedicar al sortir de l'escola a agafar les plaques de les marques dels cotxes, com més espectaculars eren millor, les col.leccionava i després de guardar-les en una bossa de plàstic transparent, les venia per deu euros al sortir de l'escola. No li calia per necessitat, ho feia per pur afany de sentir el risc de fer-ho, li resultava estimulant transgredir la norma, per això també era oposicionista i desafiava l’autoritat de l'adult.
 
Els mestres no sabien com controlar-lo, la seva conducta disruptiva apareixia en tots els informes, sempre acompanyat d'aquella fluïdesa verbal i desinhibició que el feia tan persuasiu. Sabia justificar-ho tot, no mentia, feia "omissió parcial d'informació”! Tenia una lecto-escriptura deficitària i una disortografia important.
 
Se li va aconsellar cursar mòduls. Ara amb dinou anys es presenta a la selectivitat i treu de nota mitjana 8,45. Estudia en una coneguda escola de negocis on el vaig enviar i ha dit que entrarà a la universitat i que serà director comercial. És el que s'anomena un TDAH ben canalitzat, ja ho diuen les estadístiques.
 
Rosa Mª Ibañez
Psicòloga clínica
   

Centre Guia amb assistència a la IACAPAP Paris 2012

dimarts, 25 de setembre de 2012 00:00

iacapap psicologia psiquiatriaA la recerca de novetats, a finals de Juliol es va celebrar a Paris la 20th International Association for Child and Adolescent Psychiatry and Allied Professions, on s'han tractat temes tan interessants com l‛autisme infantil, el TDAH, l’ansietat, la depressió, així com també el darrers avenços farmacològics i terapèutics.

Una de les darreres aportacions és el tractament de la irritabilitat en nens i adolescents; fins ara entre la línia de la depressió, sovint és el símptoma més conegut i representatiu a diferència de l’adult, a qui apareixeria en forma de passivitat o anhedonia.

Es van desenvolupar noves propostes de diagnòstic per a l'SMD on Kenneth Towbin i col.laboradors del NIMH, principal grup de recerca en el tema, han posat rellevància a tractar aquestes conductes d‘irritabilitat que tant preocupen els pares i alhora desestabilitzen l’entorn familiar.

 

 

Hiperactivitat infantil

divendres, 20 de juliol de 2012 00:00

hiveractivitat infantil psicoleg barcelona psiquiatra infantil juvenil centre psicopediatric guiaAmb els coneixements i solucions actuals avui en dia és important reconèixer aquells nens que ja dins l’etapa preescolar presenten un cert grau de hiperactivitat.
Les conductes hiperactives es manifesten principalment per una gran dificultat dels nens per estar físicament quiets quan les situacions ho requereixen juntament amb una elevada impulsivitat. (“primer fer i després pensar“).
 
Quan ens hem que preocupar ?
Són nens molt inquiets que estan sempre movent-se i tocant les coses. Corren i trepen excessivament i es fan mal sovint.Trenquen joguines i s’avorreixen amb facilitat. Tenen dificultats per jugar i divertir-se tranquils. Són incapaços de relaxar-se. No tenen temps d’espera. Sempre estan al límit del perill i necessiten supervisió constant.
Són nens que miren i no escolten perquè hi són massa sovint dins el seu món, món que al mateix temps volen imposar en els altres sense acceptar cap mena de frustració, fet que els hi planteja problemes en el joc amb els seus companys. Molts d’ells també son molt distrets i tenen dificultats en els primers aprenentatges.
Aquestes dificultats cal sempre consultar-les dins l’etapa preescolar és a dir a partir dels quatre anys.
 
Dr.Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1322
Data: 20 de Juliol de 2012
   

Pàgina 21 de 22

<< Inici < Anterior 21 22 Següent > Final >>

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dimarts 09 octubre 2018, 14:06