Recentment diferents estudis, entre els quals un realitzat per la psiquiatra Joan L. Luby de la Universitat de Washington a Saint Louis (“Early Childhood Depression and Alterations in the Trajectory of Gray Matter Maturation in Middle Childhood and Early Adolescence”; JAMA Psychiatry. 2016;73(1):31-38), han conclòs que aquells infants que en els seus primers anys de vida han patit algun tipus de depressió tenen més risc de patir anomalies en el seu desenvolupament cerebral.

És a dir, els nens amb depressió mostraven un menor volum de matèria gris. I això que implica? Clarament evidencia que aquests nens tenen problemes per regular els seus estats d’ànim i les emocions.

En aquest sentit això emfatitza la importància de programes de detecció, intervenció i prevenció. Cal saber que existeixen diferents variables que influeixen en l’aparició d’aquest trastorn com, per exemple, l’herència genètica i l’epigenètica. Les causes d’aparició poden ser moltes i, en tots casos, les conseqüències solen ser les mateixes: tristor, desesperança, indefensió, baix rendiment acadèmic, retards en el desenvolupament intel·lectual i social del infant, etc.

Com ho podem detectar? Per exemple si el veiem contínuament trist o decaigut. O si ha perdut interès per coses en les quals abans hi gaudia. També si percebem que va deixant de banda als seus amics. O si observem que es cansa fàcilment sense motiu o si el seu rendiment a l’escola ha disminuït. De la mateixa manera, si veiem que s’avorreix o està massa sensible i/o irritable. Finalment, la manca o l’excés de son, així com canvis en els patrons alimentaris poden ser indicadors d’un trastorn de l’estat d’ànim. Així com també si es comença a comportar com un nen molt més petit de la seva edat real o si es comporta de manera estranya en certs moments o parla sovint de la mort.

I què hi podem fer nosaltres? Com a pares és molt important mostrar un afecte incondicional cap a l’infant, així com també un respecte cap als seus interessos i preferències. De la mateixa un bon ambient familiar on s’emfatitzi una expressió emocional adequada per tal que els nens siguin capaços de mostrar i gestionar els seus sentiments sense cap mena de por ni recança. És per això, que els pares hem de ser els models a seguir i, per tant, també hem d’expressar les nostres emocions als nostres fills. A més, també és bo potenciar les relacions socials del nostre fill i permeti fer activitats en què es senti a gust i gaudeixi.

Si veiem que tots aquests símptomes persisteixen és bo demanar orientació o assessorament a professionals competents per tal de valorar la situació.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil

Carles Patris Gustems
Psicòleg Clínic Infanto-Juvenil