El primer psicòleg que va utilitzar el terme "superdotat" va ser Lewis Terman, en l'avaluació de la intel·ligència general.

Més endavant va anar agafant rellevància el concepte de quoficient intel·lectual per considerar superdotat el subjecte que obtenia una puntuació igual o superior a un valor de 130.

Les altes capacitats es mesuren mitjançant proves com normalment les escales Wechsler. WPPSI, MISC IV, WAIS. Però a banda d'aquesta valoració hi ha les característiques personals.

Tots aquests nens solen ser desperts, curiosos, analítics. Ja de nadons apareixen diferències en la maduració que es van manifestant en el seu desenvolupament inicial.

S'anticipen al caminar, en el llenguatge, alguns d'ells poden ser lectors precoços. Poden mostrar curiositat i interessos sobre la natura, l'Univers, o altres buscant activament informació.

En l'aspecte emocional apareix el que s'anomena "disincronia evolutiva" entre la capacitat intel·lectual que evoluciona ràpidament i la part afectiva i emocional que segueix una evolució normal per la seva edat.

Rosa Mª Ibañez
Psicòloga clínica
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1460
2 d'Abril de 2015