Avui dia hi ha dos grans aspectes que creen problemes educatius: la manca de temps educatiu i el desconeixement del rol de pares.

No sempre passa però quan hi ha poc temps per educar i conviure amb els fills, la qualitat de la capacitat d'observació i comunicació disminueix en forma alarmant. El desconeixement del propi fill facilita els dubtes i la por d'equivocar-se i, per què no, genera un sentiment de culpa que fàcilment condueix a la sobreprotecció.

Dins la pràctica educativa hi ha pares que per falta de temps necessiten fills "perfectes", no accepten els problemes del "dia a dia" i deleguen solucions.

Altres pares desconeixen el seu rol, ara bé, voluntàriament, no em refereixo només a pares sense criteri educatiu fruit d'una interminable adolescència, sinó a pares, aparentment adults que dimiteixen davant les seves responsabilitats. Amb aquestes perspectives, molts d'aquests nens i adolescents creixen sense el desenvolupament d'una adequada capacitat de frustració. La disciplina no és la seva companya de viatge, les normes i fins i tot el respecte tampoc.

I van tiranitzant seu entorn, amb la necessitat que genera un deute pendent, el de la seva formació.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1456
5 de Març del 2015