El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament amb una alta càrrega genètica, així doncs trobem antecedents familiars en 4 de cada 5 famílies estudiades.

Davant d'una situació familiar en què els símptomes d'hiperactivitat, manca de control de l'impuls, dificultats d'atenció i baixes funcions executives es repeteixen en algun altre fill, hem de plantejar-nos que amb molta probabilitat ens trobem davant d'una família amb una alta càrrega hereditària.

Evidentment aquests casos són complexos i la dinàmica emocional i l'estrès familiar s'altera, però hem de ser curosos a no confondre els problemes emocionals amb el TDAH, no podem confondre les conseqüències amb les seves causes.

Diferenciar els dos aspectes és bàsic en l'assoliment d'una millor resposta adaptativa, no és que hi hagi un problema o un altre, tots dos existeixen i han de cuidar-se, però molt difícilment trobarem millores si oferim respostes parcials que obliden aspectes fonamentals de la maduració cerebral.

La ciència avança i per sort en neurologia i psiquiatria ja hem superat l'època en què s'insistia que la terra era plana, avui podem començar a diferenciar les causes de les seves conseqüències.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1410
11 d'Abril del 2014