Al llarg de l'etapa escolar els nens o adolescents es poden mostrar preocupats per diferents motius (els exàmens, la relació amb els amics, la imatge personal...).

És a dir, poden presentar-se ideacions o preocupacions mínimament obsessives de caràcter benigne i que no requereixen cap mena d'intervenció.

Les obsessions tenen un valor clínic quan es tradueixen en pensaments repetitius de caràcter impulsiu, recurrents, persistents i excessius que no es poden controlar, causant una elevada ansietat i alteració del benestar personal.

Molts cops aquestes obsessions s'acompanyen d'actes repetitius o compulsius (per exemple, ordenar repetidament i de forma excessivament perfeccionista i simètrica uns determinats objectes, rentar-se contínuament les mans encara que estiguin prou netes, realitzar una acció un número determinat de vegades, etc.).

Aquestes obsessions (pensaments) i compulsions (actes) que interrompen significativament les activitats quotidianes i alteren el propi benestar, poden constituir un Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC), trastorn ja de rellevància no específicament emocional i que requereix d'intervenció mèdica i psicològica especialitzada.

Dr. Jordi Sasot Llevadot
Psiquiatra Infanto Juvenil
Publicat a la revista Tot Sant Cugat n.1402
14 de Febrer del 2014